Robin Von Blitz

Robin Von Blitz“La teoria musical em dóna la possibilitat d’analitzar diferents estils”

Robin Von Blitz és el líder del grup escocès The very que, des del 2004, el forma amb Jake Miller. Aprofitem que passa un dies de descans al maresme per a fer-li aquesta entrevista. En menys de tres setmanes aquí, ha après a parlar castellà, i alguna cosa de català. És un noi intel·ligent, alt i prim, que, segons diuen els experts, és l’autèntica promesa de la música pop britànica.



-Vostè va créixer a Alemanya. Com ha influït això a la seva música?
Jo vaig començar a estudiar música, allà, amb sis anys. Tocava el violí. Però també teníem classes de teoria musical. I a l’institut, quan tenia quinze anys, també teníem educació musical. Crec que això és molt important, ja que la teoria musical em dóna la possibilitat d’analitzar diferents estils. És una eina.

-I com definiria la seva música amb The very?
Som dos persones que, quan estem en un mateix escenari, tenim una química molt especial. Jo sóc molt tranquil, però quan estic amb Jack tot es converteix amb molt més intens, hi com molta energia.

-Les lletres de les cançons són seves. De què parlen, normalment?
De tot. De l’amor,... de tot. Són sentiments d’adolescència, d’escapar de les cadenes dels pares. Observacions de la vida, quan surto, quan estic amb amics, etc...

-Vostè, artísticament, es diu Robin Von Blitz. Però el seu nom real és Robin Schlochtermeier. D’on ve el seu nom artístic?
Bé, l’any passat, al juny, la premsa nacional ens entrevistava per primera vegada. The sun ens feia una entrevista en deu minuts, i jo no volia utilitzar el meu nom real. És molt difícil. Per això, com que sóc mig alemany, vaig utilitzar el “Von” que sempre queda aristocràtic. I ens vam inventar “Blitz”, que en alemany vol dir llamp. Aquesta és la història.

-A Escòcia, ha estudiat la llicenciatura de Filosofia. Això es reflexa, d’alguna manera, a les seves composicions?
No del tot. Cada cançó és una reflexió independent. No hi ha una gran filosofia darrera de tot l’àlbum, no hi ha un sistema filosòfic. L’estructura i els sentiments de cada cançó són molt diferents. Moltes vegades m’agrada el minimalisme en les paraules. M’agrada les cançons econòmiques amb les paraules.

Robin Von Blitz-Què és The Forest Cafè ?
És un col·lectiu d’artistes a Edinburg, i un cafè vegetarià. Quan vaig trobar aquest lloc vaig poder fer coses. Vam construir un estudi de música amb tots els instruments necessaris. Jo, amb el grup, treballo allà. És el meu estudi. És la meva llar. És un lloc on tocar música en directe.

-Quin és el moment en que es fan professionals del tot?
No és un moment concret. A sigut una trajectòria. A partir del juliol del 2004, Radio Scotland i Radio One, amb el suport del reconegut DJ Vic Galloway, fan que la nostra música comenci a sonar cada vegada més. Tothom l’escolta. En novembre del 2005,  la BBC Scotland posa el vídeo de “Dancefloor Hell”.

-Però vostès no tenen distribuïdor oficial, no?
No. No. Què és la distribució? Anar a les botigues i vendre el disc. Doncs, vaig pensar, per què no ho fem nosaltres mateixos? Ara tenen el disc a totes les botigues de música d’Escòcia.

-Però, encara que sempre és difícil, com podríem etiquetar la seva música? A quin estil s’apropa més?
Bé, potser podríem dir que és garage-pop-punk. És una barreja d’aquestes tres coses.

-I amb quin grup podríem comparar The very?
Potser la música es pot comparar, sobretot al principi, amb els grups punks del setanta. Ara fem una música una mica diferent. Més pop. Però som una barreja de tot plegat, naturalment. La gent diu coses molt diferents de nosaltres.

-Quan no treballa, Robin Von Blitz què escolta a casa?
Escolto de tot. Des de grups del vuitanta, a música clàssica. També música molt dura. Metal, fins i tot. Depèn. També escolto cantautors. Música acústica. M’agrada, especialment, José González. També música comercial, pop. De tot.

-I música espanyola?
No conec massa, la veritat. Però aquests dies he quedat impressionat amb el flamenc. És molt diferent a la música anglesa o americana. És un punt de vista preciós, molt ric.

-El pròxim projecte?
Bé, acabem de guanyar el premi Diesel-Music Rock. Ens ha sortit molts concerts amb això, i ara estem parlant amb algunes empreses discogràfiques que volen distribuir el nostre disc. Però ja veurem.

per Albert Lladó

← Torna a l’hemeroteca