dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Un hàbitat pervers

En un dels diàlegs de Plató, es planteja
cruament el drama de ser just i honrat en una societat que no ho és. Ser honrat no
solament perjudica per les oportunitats que es perden, sinó que ningú reconeixerà
que es deixin perdre per sentit de la justícia, sinó per aparentar o simplement
perquè s’és prou ase de no aprofitar-se’n. Mentrestant, la gent astuta es fan
passar per grans complidors mentre d’amagat arramben amb tot el que poden, i
això, a més a més, els reporta l’admiració general.

Inesperadament, la societat del benestar ha
acabat afavorint una picaresca consistent a abusar de la ‘repartidora’ pública.
Entre els privilegiats hi trobem certs cossos i poders fàctics que han
aconseguit jubilacions anticipades en massa: militars, la banca o la indústria
pesada. Sota els ideals de la defensa del treballador, s’hi emparen situacions
indefensables des del punt de vista de la moralitat i també de l’economia, i una
coacció als poders molt semblant a la del bandoler: o pagues o l’armem. (Molta
gent admira els francesos per això mateix.) I els poders, per por i per
demagògia, cedeixen.

Qualsevol pot veure que així no anem enlloc. Amb
una demografia on el nombre de jubilats (i altres grups dependents) en relació al
de treballadors va en augment, el sistema de pensions, la sanitat i els serveis
socials rebran una tal pressió les pròximes dècades (quan la generació del baby-boom
es jubili en massa), que dubto que siguem capaços de resistir-la.

I mentre augmenta una mà d’obra barata i sense
gaire protecció, molts s’han avesat a viure de l’estat a canvi de res, com
aquest senyor francès que, a més, en fa ostentació en el seu llibre. I em
pregunto si no anem camí de d’estimbar-nos. Apart que, en un hàbitat així, es
fa cada cop més difícil trobar gent amb sentit de la responsabilitat.


per Miquel Costa

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris