dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

A domicili

És un vici com altre qualsevol; tan humà i digne com
l'alcohol, el tabac o el joc. Així com hi ha persones que no poden viure sense
nicotina, una servidora necessita colar-se en les cases de la gent. D'una forma
civilitzada; entenguem-nos. M'acosto a una immobiliària i demano veure immobles
de segona mà. Després em deixo guiar per aquesta ciutat laberíntica de casa a
casa. Despatxo ràpidament els pisos buits i em demoro en les habitades pels
seus inquilins.

Ni tan sols em fixo en la grandària i nombre d'habitacions;
en la seva orientació o proximitat al metro.

Procuro emprar aquests minuts de violació del domicili aliè
per a capturar la intimitat d'aquests espais. Solia ocultar-me darrera les
fotografies, encimbellada als prestatges del bany, sota qualsevol peça; en els
rul·los i en l'esgrogueïda bata de la propietària, en els grafittis que el més
petit de la casa havia perpetrat en el passadís.

Llàstima que m'hagi fet gran; llàstima que l'artrosi no
m'hagi donat altre alternativa: ahir mateix vaig posar la meva casa en venda.
Mentre els interessats es fixen en la grandària de les habitacions, pregunten
per la seva orientació o per la distància que ens separa del suburbà jo exploro
les seves entranyes: tinc prou fixant-me en les seves sabates, en la cura de
les seves ungles; en la cara d'estupefacció que posen enfront del consolador
que presideix la tauleta, el salvaslip oblidat en el bany, la iguana,desafiant,
en la cuina…


per Aster Navas | traducció: Judith Ramentol

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris