dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Adolescents digitals

Sovint m’agrada passejar, tot badant, pels
carrers. Ara camino, ara m’aturo,… Quelcom em sorprèn i, a voltes, em
neguiteja…Cada vegada es fa més difícil veure nens i adolescents jugant i
fent gresca per les vies públiques, muntant improvitzades porteries,
saltant,… en definitiva jugant. I em pregunto: -On són aquests nois i noies?
Què se n’ha fet dels jocs que ens apassionaven quan érem menuts? Què fan a les
seves hores d’oci? M’assabento que en la majoria dels casos el jovent està
sotmès a interminables jornades a on es combinen les seves tasques acadèmiques
amb un munt d’activitats extraesco-lars que transformen els nostres infants i
adolescents en veritables superboys i supergirls. No és tan important el que fan
i aprenen aquests joves, com sí que estiguin ocupats mentre els adults feinegen.
El jovent esdevé un autèntic proletariat que amb jornades laborals de deu i
onze hores retorna en el millor dels casos a la seva llar passades les vuit del
vespre.

I és en aquest moment a on tot l’escalf humà i
el contacte intergenera-cional trontolla novament. Després d’un  sopar frugal, en moltes ocasions, és el
moment en què la tecnologia entra a les llars per la porta gran i ocupa els
millors espais –la sala d’estar, les habitacions,…- i, el que és pitjor, les
millors hores –les del descans i l’oci-. Els nostres fills, els adolescents,
possiblement encuriosits per tot allò que és nou, són un  dels sectors de la població que més ràpidament
ha integrat aquests gadgets digitals en llurs vides afavorit per les campanyes
de màrqueting, de dubtosa ètica i estètica, que sovint els ataquen.

Els nens i nenes, la pròxima generació, ja no
juguen, sinó que naveguen, ja no discuteixen, sinó que xategen, ja no declaren
guerres als seus veïns del barri, sinó que s’introdueixen com agents secrets en
perilloses missions o dirigeixen poderosos exèrcits de mercenaris o romans…
El jovent s’allunya del món analògic –tal vegada, per oposar-se i allunyar-se
del món dels adults-: defuig dels llibres, dels jocs clàssics, de les converses
més apassionades i compromeses i de la reflexió i/o debat. D’aquesta forma, es
crea una distància difícilment superable i es defineix una autèntica barrera,
tant d’interessos com de vocabulari, entre generacions.

Els adolescents, troben en aquest món, el
suficient anonimat com per amagar les seves pors i els seus complexos.
S’oculten en nicks i passwords per poder crear móns de fantasia i assolir la
suficient força com per adreçar-se a d’altres persones i en un ambient
semiclandestí construir i orquestrar mil i una aventures.

Cal evitar aquest lloc capdalt que mantenen les
cònsoles i ordinadors en la majoria de les llars. Cal interessar-se per
conèixer quins són els hàbits dels nostres adolescents així com, quines són les
seves pràctiques habituals amb aquests enginys per prevenir possibles mals
majors. La violència, el sexe, la coacció ideològica, l’accés a les
drogues,…és possible des de la xarxa o des dels jocs multimèdia. Per aquest
motiu, cal una tutorització adient mantenint una actitud constructiva i
reflexiva amb el jovent per orientar-los i informar-los.

La cultura digital ha entrat per la porta gran
i sembla esdevenir un punt bàsic i imprescindible perquè qualsevol persona
assoleixi unes competències bàsiques que la capacitin per a poder ser vàlida i
autònoma en la societat futura. És el primer tòtem del segle XXI i qualsevol
oposició a ella sona retrògrada i és motiu de mofa social. Amb tot, és
necessari pensar que aquest avalot digital no és res més que un mitjà que
proporciona recursos, però que és indispensable la formació integral i absoluta
dels nens, nenes i adolescents i aquesta s’assoleix o es practica des de moltes
perspectives i facetes. L’abús dels recursos digitals només pot afavorir la
desintegració social i una percepció esbiaixada de la realitat que condicionarà
la qualitat de les relacions humanes i la qualitat de les vides dels usuaris.

És fonamental entendre que la moderació i el
tacte són indispensables en aquest afer. La digitalització de la societat és
una realitat, però cal mantenir una escala de valors ferma en la que paràmetres
com: el diàleg, la fidelitat, el respecte, la sanció i el temps lliure es
mantinguin en majúscules i clarament reforçats. És una bona oportunitat per aprendre
i gestionar un projecte conjunt de família i és una ocasió perfecta per a poder
enfortir els vincles familiars.

Davant aquests canvis que s’estan gestant en
els hàbits socials hom no pot mantenir-se indiferent i cal moure les peces
necessàries per poder prendre de tota aquesta efervescència els elements que
faran més enriquidora l’experiència vital. Per fer-ho cal conèixer, tenir
voluntat d’aprendre i destinar temps i paciència a l’estudi d’aquestes noves
formes comunicatives i d’expressió que la digitalització ofereix. És el moment
dels adolescents digitals i el moment de les seves famílies perquè en aquest
procés d’aprenentatge i capacitació tothom n’és part important. És una ocasió excepcional
perquè el món digital i el món analògic es donin les mans cercant un equilibri
i una harmonia indispensables que proporcionin més qualitat i essència a la
vida.


Pere Vilardell i Roca

Coordinador Àmbit Científic
Col·legi PIVE. Tona(Osona)

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris