dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Anna Hernàndez

Anna HernàndezLa malgratenca Anna Hernàndez
treballa com a educadora social, però la seva veritable passió és la poesia. El
passat abril la seva obra “magnòlia en mà” va ser editada dins la col·lecció ÒC
Passatges, de la revista del mateix nom que es dedica a la recuperació de l'occità així com al foment dels escriptors en aquesta llengua. El recull
de poemes va ser traduït al francès per Jep Gouzy.

– A què es dedica professionalment?
Sóc
educadora social, treballo a LA
TUTELA una fundació que tutela persones amb disminució
psíquica.

– I què li agrada més de la seva feina?
El dia a
dia, és un munt de sorpreses…

– I menys?
La
burocràcia, i veure les poques ajudes econòmiques, la mancança de recursos
residencials i d’habitatges per aquestes persones.

– Però la seva afecció, en realitat, és…
La poesia.

– Com a persona, com es definiria?
Em vaig
definint, em vaig fent conscient en el dia a dia…

– Llibre, pel·lícula i música preferida?
Llibres
…“De nit” de Manuel Forcano, “Viatges i flors” de la Rodoreda,”La nit sense
alba” de Txema Martínez Inglés, Maria Mercè Marçal, Anna Aguilar-Amat… i
“Sostiene Pereira” i “Somnis de Somnis”…
De
pel·lícules “Cosas que nunca te dije” de l’Isabel Coixet,
De música
Etta James, Edith Piaf, “The fairy Queen” d’en H. Purcell , Janis Joplin…

– L’esport que li agrada més és…
Cap.

– Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
Milloraria
les polítiques socials, sobretot en el camp on treballo, hi ha molt poca
consciència i reconeixement social de la tasca que es fa.

– I si fos milionari, en què es gastaria els diners?
En muntar
una llibreria.

– Un fet històric que l’hagi impressionat especialment?
La veritat
és què m’impressionen especialment els petits fets “històrics” del dia a dia,
els que moltes vegades oblidem.

– Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
Amb els
anys aprens a no mitificar.

– En una amistat què és el que valora més?
El
respecte.

– I en una parella?
El
respecte.

– Per què li agrada viure al Maresme?
Visc a
Arbúcies, tot i així enyoro veure la mar.

– I què hi troba a faltar?
La tranquil·litat,
espais oberts en mig del poble.


per Albert Lladó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris