dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Bio-combustibles?… no, millor Agro-combustibles

No
ens regim, com alguns afirmen, per campanyes de creació d’opinió molt bé o molt
malament dissenyades, això és igual…, vivint en un món en que una gran part de
la pròpia realitat del cada dia ha estat dissenyada per “uns quants” en dos o
tres caps de setmana en qualsevol ranxo, o cabanya de luxe d’un bosc de fulla caducifòlia
o perenne de latitud mitjana, mes o menys com es va dissenyar el joc del
trivial o del monopoli.

Lamentablement
els dissenyadors són gent sense ànima que ofereixen el seu flamant producte a
mediocritats que ostenten altes magistratures del món, els quals se li
afegeixen altres mediocritats de segona fila amb poders de segona fila… És
possible escapar d’aquest guió marcat per aquests “creadors de realitat”?… no
sé, no sé, tret de l’últim racó de la nostra intimitat i, a vegades, tampoc… De
totes maneres els que hi som al primer món, sense haver caigut en el quart,
gaudim de papers més còmodes en aquest “Show de Truman”. Això ens permet, per
exemple, fer aquestes reflexions tan “profundes” o tan frívoles en mig del
continu bombardeig de noves i brillants idees que els guionistes ens llancen.
Amb tot, convindreu amb mi, que millor aquest bombardeig que d’altres, el de
bombes de veritat, que, a vegades, envaeix la tranquil·litat de la nostra llar
de primer món, amb sang i fetge i cossos destrossats… el de les “guerres
exteriors”, a vegades també interiors.  

Una
de les espècies més recent que han llançat els creadors de realitat és la
suposada bondat dels anomenats bio-combustibles presentats com la energia neta
i la solució a l’efecte hivernacle provocat per l’ús i abús d’anteriors “guions
de la Història”
cremant combustibles fòssils…

De
cop, en aquesta pel·lícula, en la que estem tots, Truman se n’adona que l’efecte
hivernacle, a més d’una realitat, serveix, a la vegada, com a cortina de fum…:
Mentre la gent parli del CO2, no parlarà del desastre que diàriament està succeint,
per exemple, a Indonèsia on els boscos tropicals es redueixen cada any en una superfície
equivalent a la de tota Catalunya. I tot això per posar-los en producció
cerealística perseguint els beneficis de la creixent demanda dels bio-combustibles,
o millor, agro-combustibles, terme molt més precís i fidel al que representa, a
la vegada que l’aparta de la manipulació subliminal en que s’està convertint la
“marca” “bio”.

I no és que la gent d’Indonèsia o de Brasil no tingui el dret de posar
els seus boscos en cultiu, tan sols faltaria que des d’una còmoda posició de
sofà europeu o nord-americà al mig d’un páramo de naturalesa destrossada durant
segles ens dediquéssim a criticar la desforestació del països emergents… el
que passa és que gran part dels beneficis, és molt probable que passin a
engrossir la ja grossa butxaca de les multinacionals dels transgènics,
autèntics “creadors de realitat”, amb el permís de tots els altres vectors que,
a més d’aquests, intervenen en la pròpia creació de la Història.


per José Jesús Almuedo

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris