dissabte, 01 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Carles Capdevila: ‘En l’educació s’ha perdut el sentit comú i cal recuperar-lo’

Carles Capdevila | Foto: R.T.

Aquest dijous passat, 8 de març, l’Associació de Pares i Mares de l’Escola Pia de Calella ha convidat al filòsof i periodista Carles Capdevila, on ha fet una interessant conferència amb el títol “Educar amb bon humor”. Capdevila és director del programa radiofònic “Eduqueu les criatures” que s’emet els diumenges pel matí a Catalunya Ràdio i dirigeix la secció “Alguna pregunta més” dels matins de Catalunya Ràdio amb l’Antoni Bassas. També és col·laborador del “El Club” de TV3 i ha escrit diversos llibres relacionats amb l’educació dels infants, amb un to marcadament irònic i humorístic.

En començar la seva xerrada, en Carles Capdevila confessa que les seves dues grans passions són l’educació i l’humor, tot i que afirma que realment viu de la seva activitat humorística. Fa uns 10 anys que és guionista de “El Terrat” amb l’Andreu Buenafuente i ja en fa set que condueix la secció “Alguna pregunta més” a Catalunya Ràdio. Per tant, es considera humorista professional, tot i que a vegades li fa “una mica de vergonya”, doncs sovint la gent associa aquesta feina amb segons quins humoristes “no gaire prestigiats”, precisa. Confessa que manté “les seves criatures” fent humor, però que “fent l’amor, no tant”. Degut a l’horari matiner del programa de ràdio, s’ha d’aixecar cada dia a dos quarts de sis del matí i reconeix que a partir de les nou de la nit “la millor opció és dormir sempre”. Tot i que “com a mínim hem fet l’amor tres vegades, doncs tenim tres fills – una nena de 12 anys i dos nens més petits – i, a més, el meu fill mitjà, fins i tot, s’assembla a mi”, bromeja. Gràcies als seus “conillets d’Índia” pot dedicar-se també a l’apassionant món d’educar. Malgrat tot, afirma que no té la més mínima idea de com s’ha de fer.

.

També se sent identificat amb la frase que diu que “abans, quan jo no tenia fills, tenia tres teories molt clares de com s’havien d’educar. Ara que tinc tres fills, no tinc cap teoria”. De totes maneres, la seva màxima preferida – i que el defineix a ell mateix sobre la paternitat – és la que diu que “un pare (o una mare) és un individu que primer està obsessionat perquè el seu fill aprengui a caminar i a parlar i que després, quan ho ha aconseguit, es passa el dia dient-li que segui i que calli”. Afirma convençut que els pares “som una contradicció amb potes”. En aquest sentit, fa un curiós símil amb el problema que van tenir els seus tres fills quan en un viatge van agafar polls, opina que l’educació – com en el cas dels polls – és un problema sobre el que “no hi ha per tant”. L’únic que requereix és temps, paciència, dedicació, constància…

En la xerrada recorda que de bon principi, no era partidari de tenir fills, però la seva parella sempre li va dir honestament, i des del primer moment, que ella sí que en volia. Per mirar de convèncer-la, un dia ell li va dur a casa el llibre “Educar els fills cada dia és més difícil” de Lluís Folch i Camarassa. Quan se’l va ensenyar, la seva parella li va dir que “si cada vegada és més difícil, és millor tenir-los ara, abans que sigui impossible”. Va ser llavors quan va començar una nova i emocionant etapa de la seva vida. Des del moment del primer embaràs, Capdevila es va considerar també “un pare embarassat” amb totes les conseqüències. Va acompanyar a la seva dona a totes les visites al ginecòleg, del qui – per cert – pensa que li té mania doncs “a la consulta ni em mira i m’esbandeix de seguida”. Però malgrat l’interès que es va prendre des del primer dia, l’humorista reconeix que encara li costa distingir entre l’Apiretal i l’Epidural.

Després de fer un recorregut humorístic amb les anècdotes del “gine” i de l’escola bressol, admet la seva admiració per les mestres dels més petits. Capdevila creu que en l’actualitat els pares tenen informació, volen educar els seus fills en llibertat i amb les millors condicions. Tot i que admet que aquests són uns bons objectius, “a vegades ens bloquegen” i afirma que és més important ser espontanis, directes i clars.

També creu que en l’educació s’ha perdut el “sentit comú” i cal recuperar-lo. Fa una comparació amb el típic conductor d’un vehicle que dubta, vigila amb excés i que transmet a la resta inseguretat. Assegura que en l’educació cal evitar actuar d’aquesta manera, cal deixar-se anar, sent més espontanis i segurs. Per il·lustrar-ho, recorda el programa televisiu de la supernany, on es veuen casos de famílies on el sentit comú és pràcticament inexistent.

Un altre aspecte que considera important és qüestionar a vegades als especialistes (pediatres, homeopates, foniatres, psicòlegs, …) doncs creu que no sempre tenen tota la raó i, a vegades, les seves opinions van contra el nostre propi criteri. Assegura que cap d’ells mai no l’han convençut del tot. Tanmateix, afegeix que és molt important defugir les obsessions que a vegades tenen alguns pares. Considera que cal una visió global vers l’educació dels fills doncs el projecte comú és bastant interessant. “Els nens necessiten bàsicament uns pares feliços”, i afirma convençut que això és molt més important que qualsevol sacrifici personal que es pugui fer per ells. Diu que cal cercar un equilibri, procurant alhora que la felicitat sigui sempre dins l’entorn familiar.

Un altre dels sentits que en Carles Capdevila considera molt important és el “sentit del ridícul”. “Hi ha moments que als nens se li han d’explicar les coses, però també hi ha moments que no”. Diu que els pares no han de sentir-se acomplexats per si ho han fet tot bé o malament. També cal tenir en compte el “sentit del deure” doncs “quan tens fills, la vida et canvia sens cap mena de dubte” i això implica viure una nova etapa de la vida que, per Capdevila, és “clarament millor”.

Remarca sens dubte la importància de posar límits als fills, doncs és una de les feines pròpies dels pares vers la seva educació. Per altra banda, també hi ha el “sentit moral”. Aconsella als pares que “han de crear una relació de respecte amb els teus fills però també de confiança on se sentin molt estimats i envoltats de molta naturalitat”. Creu que és bo fer un món més proper entre els adults i els nens, que en l’actualitat estan molt separats. Recorda que quan era petit, el seu pare se l’enduia per tot arreu i l’implicava d’alguna manera en el món d’adults. “Cal una relació de confiança mútua on també els fills puguin veure els teus propis defectes, tot educant-los sempre amb afecte”. Un darrer sentit molt important és el “sentit de l’humor”. “La ironia és molt vàlida per educar, doncs un “no” es pot donar fent servir un “sí” irònic i alhora serveix per relaxar”, afirma. Assegura que amb l’humor es crea un clima de “bon rotllo” que és molt beneficiós.

Per acabar, considera que “som pares i si un dia ens equivoquem, no passa res”. Opina que en l’actualitat hi ha un excessiva sobreprotecció sobre els nens que no és gens beneficiosa. Manifesta que tenir fills és “una oportunitat educadora” i l’obligació dels pares és donar als seus fills eines per resoldre els seus propis problemes, que inevitablement s’aniran trobant en el decurs de la vida. Cal gaudir de ser pares recuperant els cinc sentits esmentats i, afegeix, que “si seguim aquests cinc punts – i tenim sort – quedarà demostrat que educar els fills cada dia és més difícil, però que no és impossible”, conclou.

Text i fotos: Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris