dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Confessions

Sóc un frau.

Sóc un periodista que rebutja fervorosament la
insensatesa de la societat de la informació en la qual vivim; que no llegeix
els diaris ni està al corrent dels esdeveniments del món perquè, altrament, el
carrer esdevindria un lloc massa feréstec; perquè, altrament, la ràbia davant
l’engany i la manipulació a la qual estem sotmesos seria massa gran.

Sóc un filòsof que tem filosofar per por de descobrir
que tot plegat és un absurd titubeig que, de sobte (i com ja ens enuncià
Sartre) s’acaba.

Sóc un català que viu voluntàriament exiliat de la
seva terra i somnia amb una pàtria pulcra i refinada que en ben poques ocasions
troba en els seus comptats retorns a casa.

Sóc un defensor de les minories lingüístiques que
reivindica la necessitat de rebel·lar-se constantment i conscientment contra el
despotisme lingüístic que s’està apoderant del món emparant-se en la
globalització econòmica que fa tant ja que ens derrotà però que, en canvi, el
seu dia a dia transcorre submergit en aquesta imperant llengua que m’és
forànea, “aquesta seva llengua”, com digué Stephen Dedalus al rector anglès del
Retrat de l’artista adolescent, “tan coneguda i tan aliena [que] sempre
serà per a mi una llengua apresa. Les paraules d’aquesta llengua, jo no les he
fetes ni acceptades.”

Sóc un hedonista que viu envoltat de dolor; un
escèptic incapaç de ser un simple espectador…

Tot això i molt més és el que sóc i desitjo no ser.

Ara que ja m’he despullat, ara que he acceptat les
meves mancances, podré ser feliç d’una vegada per totes?


per Roger Simeon

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris