dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Crònica del ple de constitució del nou ajuntament

Sebastià Pujol | Premià de Dalt

Ha
arribat un dels moments més solemnes després de les votacions i ens hem de
congratular, tots plegats, del clima que ha regnat en aquest acte. A partir
d’ara vindrà la feina més feixuga de fer rutllar la maquinària, de governar.
Esperem que entre tots (des del lloc que ocupi cadascú), dia a dia, poguem
fer-ho possible amb molt de treball i d’il.lusió.

Voldríem
però, explicar de nou algunes posicions d’ERC que per sorprenents no vol dir
que siguin improvisades o poc argumentables. Són fruit d’una reflexió profunda
(gens fàcil), del convenciment que d’elles només se’n poden derivar accions
positives. Després caldrà que entre tots ho traduïm en això mateix: voluntat
d’unir esforços pel bé comú, pel bé del poble. Ens referim, com segur que ja
havíeu intuït, al sentit del nostre vot a l’actual alcalde de Premià de Dalt.
Ens estarem de fer valoracions personals del que va ser el Ple, perquè ningú no
pugui interpretar-les en un sentit equivocat i sentir-se ofès o
menystingut,…, en un intent més de calmar les aigües en el començament
d’aquesta nova travessa. Sia doncs.

En
les converses prèvies amb CiU, aquests ens demanaven com a condició per entrar
a formar part del govern (o simplement per poder iniciar negociacions) que
calia que, el dia de la investidura del nou alcalde, el nostre vot fos per en
Joan Baliarda. Nosaltres els vàrem dir en aquell moment que tradicionalment ens
havíem votat a nosaltres mateixos i que no veiem la necessitat de canviar
aquesta postura –més quan del nostre vot no en depenia la investidura. No
obstant, vam manifestar que estàvem disposats a reconsiderar-ho (cert que vam
dir-ho sense massa convicció). I així ho vam fer. Per reforçar més aquella
màxima que en Sebastià va expressar en el Ple Extraordinari del dia 16 de juny
de 2007, aquella màxima de girar full (que ja havíem posat damunt la taula en
les reunions amb CiU), de donar per tancada d’una vegada i per totes, la
crispació, els atacs verbals i tot aquell soroll que va acabar incidint de
manera negativa l’anterior legislatura. És per això que vam decidir canviar la
nostra intenció de vot. Perquè mai més ningú no pogués dir que ERC o els seus
representants són persones amb qui no es pot confiar. Això no ha estat mai
cert. Ho vam demostrar des de l’1 de març de 2006, quan ja no estàvem al govern
municipal, i fins el darrer dia de l’anterior legislatura. Perquè ningú no
pugui dir que ERC no fa tots els esforços possibles per tal de superar tots
aquells temes que poden ajudar a què l’entesa sigui més fàcil. Els gestos també
són importants en política (més si són sincers) i no ens dol fer aquest pas que
potser no tothom entendrà en un primer moment.

Vam
donar el nostre vot al representant de CiU quan més legitimats estàvem per no
fer-ho; quan se’ns havia negat la possibilitat de formar part del govern hores
abans (democràticament, però no pas per impediments nostres), sense
argumentacions de pes o programàtiques que ho justifiquessin (no és un retret,
n’és només una constatació). Demostrant així, més que mai, que no ho feiem per
cap imperatiu o transacció de cromos de govern. El nostre vot té aquest valor
afegit, i l’hem donat quan ja ningú no hagués gosat demanar-nos-el. Però fidels
al nostre projecte de mà estesa, de diàleg, de col.laboració, de “som-hi tots
per Premià”; per congruència existencial fem el gest generós que esperem que
sigui un primer pas d’un llarg camí de col.laboracions productives (no pas de
renúncia d’identitats).

Perquè
a pesar de tot es van dur a terme molts projectes positius pel poble i hem
d’agafar aquest llegat (la feina feta: impostos, taxes, Pla General,… o
embastada), que ara ja no és nostre sinó de tots, de tot el poble, fer-lo
creïble i donar-li continuïtat.

I això, com deia en Sebastià, només serà
possible des del diàleg, des de la voluntat d’entesa (però amb fets, no amb
paraules). Amb el nostre vot ens hi comprometem, però creiem que és CiU qui té
l’obligació i la responsabilitat major, d’esmerçar-hi totes les forces per fer
que això sigui possible (queda molta feina per fer).

Malgrat
tot, la nostra obligació és també la de fer oposició (que no vol dir
confrontació, ni posar pals a les rodes), oposició responsable i generadora de
projectes i noves idees que no sempre seran compartides per tots al 100% (i això
és bo).

Per
tant, el nostre compromís no és un xec en blanc. Ens guardem, com molt bé deia
en Sebastià, la possibilitat d’expressar el nostre desacord i lluitar per posar
la nostra imprompta en els projectes que es duguin a terme, o per reservar-nos
el dret a oposar-nos a allò que sigui contrari als nostres principis bàsics o
que creiem lesiu per al poble (com no podia ser d’una altra manera). La nostra
obsessió de treballar pel poble, pactant amb qui sigui, superant barreres que
poc s’entenen des del punt de vista de partit, és la mateixa que ens duria a
trencar qualsevol pacte (i esdevenir una oposició contundent i incòmoda) si
l’altra part deixés d’anar en aquesta direcció.

Volem
que tot plegat esdevingui, alhora, una manera de donar la benvinguda als 8 nous
regidors en un clima sense resentiments, distès i engrescador. Un clima que
permeti la relació basada en la confiança recíproca, en la no bel.ligerància
gratuïta. Un clima que evidenciï d’una manera clara que a tots ens mou un
objectiu comú que està per damunt dels partits als quals representem, que està
per damunt de les històries personals de cadascú de nosaltres, de les nostres
misèries, de les nostres possibles velles disputes. I aquest objectiu és,
evidentment, el benestar dels veïns de Premià de Dalt (amb tot el que això
comporta).

Que
això sigui entès com un compromís, com un contracte que signem amb el poble de
Premià de Dalt. Un contracte que cal que signin totes les forces polítiques,
però també i de manera important i necessària tots els veïns, associacions,
entitats,… que caldrà que s’impliquin encara més en l’àmbit polític del
municipi, perquè d’ells hauran de sorgir projectes, propostes, exigències cap
als representants municipals,…. Cal que el poble sigui cada cop més exigent
amb els seus representants municipals (i més compromès) per obligar-nos a pujar
el llistó i per no permetre que ens aturem o ens adormim sota la figuera.

Els
nostres agraïments a tots els que ens heu fet confiança. Ens esforçarem per no
decebre ningú.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris