dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

De l’amor i la subjectivitat

Mai va sospitar que es sentiria atreta per algú de procedència tan exòtica,
però no va poder evitar sucumbir als seus gestos pausats, la seva mirada
intel·ligent i la seva cara torrada pel sol. Era masculí i viril, però sempre
amb un toc de sensibilitat i inseguretat. Es notava que no havia estat amb
moltes dones però que sabia com havia de tractar-les. En els seus pocs
contactes amb ella, sempre havia estat delicat i educat al màxim. Coincidien
cada matí a l’hora d’esmorzar i sempre hi havia un furtiu encreuament de
mirades. No hi havia ni un sol dia que no fessin l’amor en la seva ment durant
unes dècimes de segon amb tan sols mirar-se. No obstant això, ella anhelava
tocar-lo i somiava amb això totes les nits. S’estremia de plaer només
imaginant-se el frec dels seus dits aspres en el clatell. Pensava en com algun
dia no molt llunyà, ell li apartaria afectuosament el cabell del rostre per a
besar-la amb els ulls tancats i l’ànima oberta. Aquest petit gest íntim i
senzill la feia embogir de passió. Fins que aquest dia va arribar. Ell es va
apropar caminant cap a ella amb la mirada perduda, com intentant mantenir el
cap fred per a fingir autoconfiança. Ella va notar el potent bategar del seu
propi cor al veure’l acostar-se. Tremolava d’excitació i nervis, i no podia
ocultar una suau rialla histèrica. Ell la va agafar pel braç amb gentilesa i la
va instar a anar a un lloc més adequat. Li va demanar que s’assegués en una
cadira, es va acostar a ella i li va apartar el cabell de la cara amb
delicadesa perquè l’objectiu de la càmera de vídeo captés bé el seu rostre. Va
desembeinar el seu punyal reglamentari de les milícies d’Hezbollá i, amb el
costat serrat de la fulla, li va esbiaixar la tràquea en tres moviments.
Després la va deixar caure perquè morís dessagnada davant la càmera. Ella,
entre convulsions i borbolleigs sanguinolents abans de perdre el coneixement,
va aconseguir esbossar un somriure innocent mentre el mirava directament als
ulls. Estava tan maco des d’allà baix


per Francesc Pinto | traducció: Judith Ramentol

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris