dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

De tot en diuen pare

Neus Rojas | Tiana

No entra a
la meva comprensió, ja que soc mare i tinc tres fills als quals tant
jo com el meu marit estimem molt i patim i ens desvivim per ells, perquè
siguin feliços, perquè estiguin sans, perquè siguin bones persones
i arrivin allà on desitgin. Quan per circumstàncies de la vida una
parella es separa i en el cas que conneixo el pare que es el que ha
abandonat la llar familiar perquè ha trobat unaltre persona, amb la
que en teoría es mes feliç i es sent mes realitzat, faci tota una
sèrie de actuacions (fora de lloc i utilitzi per això a algun dels
fills que ha tingut amb la parella anterior, per obtenir un únic fi:
fer mal a la parella amb la que vivia anteriorment) tot i fent mes de
tres anys que tenen la separació matrimonial.

Penso que el
que deu passar es que després d´haver abandonat la llar familiar i
sentir-se lliure com un jove (que ja no ho es) i sentir-se desitjat
(com passa quan ets jove (que ja no ho es)  i t´enamores). Arriba
la cruel realitat, es mitjanament vell i ja no tens els encants de quan
eres jove i també t´anadones del que has perdut i del que et pers
contínuament no estan al teu lloc de pare amb els teus fills (que al
fi i al cap es el que has escollit). I no eres feliç abans i no ho
ets ara i el teu cap no viu (només disfrutes fent mal a la parella
anterior), perquè com que tu no ets feliç tampoc vols que ella s´en
sorti i ho sigui, la qüestió es anar recordant que existeixes, es
igual si això comporta manipular i fer infeliç als teus fills, es
igual la qüestió es que sempre et surt l´egoisme, el teu ego, jo
i només jo abans que res. Suposo que deus sentir a les hores el remordiment
de tot el que has fet, del teu mal comportament i a les hores et fas
com un mon a part i comences a creuret les mentides que dius tu mateix,
comences a pensar que ets tu la víctima  i et dediques a fer mal
als fills i a la parella anterior.

Quan un es
pare  de veritat ho dona tot pels seus fills, mai ell es primer,
que ruin i baix s´ha de caure, o que malament del cap s´ha d´estar
per fer tot això, realment es deu necessitar un psiquiatre o algú
que el faci entrar amb raó, ser persona.  No pensa que amb tot
el que està fent, quan els seus fills siguin grans en lloc d´estimar-lo
l´odiaràn i es veurà vell i sol, ja que la parella actual a la que
li surtin els nafres de l´edat, tampoc el voldrà cuidar i el deixarà.
Valdria la pena que tots els pares que es comporten d´aquesta manera,
que ni han molts, pensessin una mica amb els seus fills i en fer-los
feliços, no crear-lis un trauma, que els acompanyi tota la vida.

Realment soc
afortunada amb tenir al meu marit que en res s´asembla a aquesta mena
"d´home" per anomenar-lo educadament d´alguna manera i no insultant-lo
per no posar-me a la seva alçada que està a ras de terra.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris