dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Demà, avui serà ahir.

Sempre m’han semblat
molt instructives les cases-museu o, en el seu defecte, les sales dels grans
museus dedicades al mobiliari de segles passats. Tot i que diuen que tot temps
passat va ser millor, el cert es que sovint pequem de
"cronocentrisme" i ens consta creure que hi havia vida – i que no s’estava
malament – abans de que existissin la rentadora, el mòbil i el xampú
anti-caspa. En una casa museu, a més d’intentar imaginar com seria guardar la
roba blanca en aquells armaris tan enormes es pot fer un exercici d’humilitat
molt útil: probablement els nostres avantpassats vivien més incomodes però es
devien arreglar prou bé perquè si no, nosaltres no estaríem aquí.

Com seran les cases museus que evoquin el nostre canvi de segle? si per mi fos,
no hi hauria dubte: serien les botigues Ikea. N’hi hauria prou amb convertir
les caixes en taquilles, el magatzem en la Botiga del Museu, i mantenir la exposició de
mobles. Els nets dels nostres nets es podrien fer així una idea perfecta de com
vivien els seus avantpassats. De com vivíem tots, de fet: tothom que compra a
Ikea pot estar segur de que es trobarà mobles exactament iguals als seus als
llocs més insospitats: des de la casa d’un amic fins la consulta del dentista.
I es podríen sorprendre del nostre enginy i destresa ja que als cartells
explicatius s’especificaria que els éssers humans de principis del segle XXI es
muntaven els mobles ells mateixos. Aquí haurien de dedicar una vitrina a la
clau Allen i als manuals d’instruccions, com homenatge a tots aquells que,
alguna vegada a la seva vida, s’han hagut d’enfrontar al muntatge de l’armari
Rakke. Mentre que nosaltres ens hem de conformar amb saber com vivien aquells
que es podien permetre mobles de qualitat suficientment bona com per sobreviure
als segles, els nostres descendents es podran fer una molt bona idea de com era
la nostra existència: entaforats en pisos minúsculs, sense un duro i poc
originals… en part per que no ens podem permetre altre cosa i en part perquè
som hipersensibles a la publicitat. I allò de la República Independent
de Casa Teva ens ha arribat al cor a tots. Clar que tot això serà possible en
cas de que el planeta aguanti fins al segle XXII i que el cartró -matèria
prima de la majoria dels productes Ikea- sigui més perdurables del que sembla a
primera vista.

per Maria del Carmen Valentí

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris