Els amics creuen –aquest Tonyo és un divertit- que sóc el tipus extravertit que més d'una vegada han d'acompanyar a casa.
La mare –abriga't, Tonyín, amor- em pren per un noi ingenu; el cap de planta –quadri aquests balanços, Aguirre- per un administratiu eficient; el meu fill –en quina època vius, papa?- per un pureta antiquat.
El porter de l'immoble –Bon dia, Don Antoni- em confon amb el senyor de corbata que surt cada matí del tercer centre; la meva dona –mal parit- amb l'home que li ha destrossat la vida; la meva amant –així, Antoni; segueix així- amb Banderas.
De tant en tant, sense venir al cas, trec el carnet de la cartera i l’examino detingudament. Primer d'una banda; després, per l'altra.
per Aster Navas | traducció: Judith Ramentol