dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Depurar o no depurar

Semblaria lògic que, després de
més de quinze anys d'esperar la depuradora de l'alt Maresme, tinguéssim dubtes
sobre si arribarem mai a depurar alguna cosa. Ens hem habituat a veure la
brossa surant damunt de l'aigua, sabem que de tant en tant ens senyalen amb un
punt negre damunt del mapa dels desastres mediambientals, som espai abonat per
a les denúncies d'ecologistes i pagesos irreductibles que encara confien en
conservar algun racó de verd agrícola i, a més, els nostres polítics s'entesten
a dir i fer ximpleries a un ritme i amb una freqüència que tenen, realment,
força mèrit.

Fins no fa gaires mesos, la
depuradora s'havia de construir al peu del Montpalau, a l'antiga pedrera. El
projecte estava aprovadíssim i fins i tot s'havia iniciat algun dels treballs
preliminars. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'ajuntament de Pineda
havien desoït repetidament les advertències de la Plataforma Salvem la Vall de
la Riera de Pineda, entitat d'admirable rigor i persistència, que advertia
escandalitzada que el projecte destruïa sense compassió la llera de la riera i
hipotecava el futur conservacionista d'aquest corredor natural de penetració al
Montnegre, el darrer lligam directe que es conserva al Maresme entre la costa i
la serralada litoral. Permeteu-me, a més, que me'n foti sense compassió de la
ment privilegiada que va proposar instal·lar una depuradora d'aigües que han de
retornar al mar en un indret gairebé muntanyenc, terra endins, en una operació
que insulta tota lògica perquè obliga a transportar la immundícia en un camí de
pujada que després caldrà desfer de baixada. Sembla que el cost econòmic de
l'operació és l'argument que a la fi va pesar més per aturar-la.

Però la segona part del drama ja
estava servida. Ara calia posar d'acord ajuntaments, entitats i ACA per triar
una nova ubicació. El Pla de Grau, a Malgrat, era l'opció que despertava major
unanimitat en el territori, i tenia, a més, tots els arguments favorables pel
que fa a respecte al medi ambient i de preservació de zones agrícoles. Però a
l'ACA no li agrada prou, segurament perquè el pressupost de construcció
continua sent molt elevat. I comença a perfilar-se la proposta d'ubicar la
planta depuradora en una zona entre la via del tren i la platja de Pineda. Si
la idea del Montpalau era pròpia de bombers (que em perdonin els de la
manguera), la de la platja és per a curts de vista, de tant evident com és la
destrucció del paratge que provocaria aquesta opció. Però inicialment semblava
que no havia de prosperar perquè hi havia unanimintat en el refús entre tots
els grups polítics de Pineda, entitats veïnals, pagesos i la gent de la
Plataforma. A més, aquesta oposició sorprenentment organitzada, idea i acorda
una nova alternativa: el pla de Gràcia, en uns terrenys de Santa Susanna, a
tocar del límit amb Pineda.

Quan la nova proposta anava
agafant pes, l'alcalde pinedenc del moment, el convergent Joan Morell, deixa a
tothom amb un pam de nas, es passa pel forro totes les converses i acords
ciutadans, i defensa davant de l’ACA, per compte propi, la ubicació de la
platja. La indignació va ser descomunal i el desconcert digne d’un pais de
pandereta, o d’una república bananera, si ho preferiu. Sembla que la morellada,
però, ha tingut força a veure amb la descomunal derrota convergent a les
eleccions municipals, que han enviat el flamant diputat a l'oposició. Ho entenc
i ho comparteixo. El nou i enlluernador alcalde, el jove i emprenedor Xavier
Amor, sociata per més dades, va fer bandera del refús al projecte en la
campanya electoral. Com que va guanyar per majoria absoluta, semblava que la
causa de la raó tornava a tenir un defensor qualificat i amb poder.

Però queda clar que les promeses
electorals no són bagatge suficient per deixar-nos respirar tranquils. Amb Amor
o sense, amb Morell a la poltrona o a l’oposició, no deixem de fer el ximple.
El nou alcalde acaba de recuperar la idea del Montpalau i l’ha plantejat
novament com a opció davant de l'ACA en comprobar que no tenen cap intenció de
fer cas a les alternatives proposades del pla de Grau i del pla de Gràcia.
Segurament Amor té poques ganes d'un enfrontament dur amb l'ACA i prefereix
retornar a errors anteriors abans de fer valer les raons de pes esgrimides pel
territori ni el senderi dels pinedencs que, en aquesta qüestió, com a mínim,
s'ha fet sentir.

Us confesso que, a aquestes
alçades, cada cop estic menys interessat en la depuració de les aigües, i cada
cop tinc més interès a demanar que es depurin responsabilitats polítiques. A
l'ACA per desconeixement i menyspreu del territori i la seva gent. Als
ajuntaments pel mercadeig polític a què sotmeten les seves decisions. I a les
persones amb noms i cognoms que, ostentant càrrecs públics, cedeixen a tota
mena de pressions (polítiques, econòmiques, urbanístiques) abans de fer cas a
la voluntat popular que, en aquest cas, i sense que serveixi de precent, és la
voluntat més carregada de raó i arguments sòlids que jo he vist des de fa molt
temps.


per Pep Montes

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris