D'esquerres i dretes

Sempre vaig tenir aquest problema. D’altra banda -cregui’m- sempre vaig ésser un noi brillant però em feia un embolic amb esquerra i dreta. Posi el seu nom a la dreta, Gutiérrez -em deia Don Fèlix, el meu mestre de primeres lletres-. Jo em bloquejava llavors per uns instants i ho col·locava finalment a l’esquerra.

No cal dir que els meus problemes es van agreujar durant la mili: les hores d’instrucció eren una tortura i no vaig trigar en convertir-me en mofa, befa i rifa de tot el destacament.

Més tard va arribar la democràcia i mai vaig saber si votar esquerra o dreta.

I diu vostè que aquesta no és casa meva sinó el cinquè esquerra?

Llavors qui collons és la dona que està aquí al llit a la meva dreta?

No sap, cregui’m, quin greu que em sap.

Deixi anar, l’hi prego, la pistola que duu a la seva mà esquerra.

O és la dreta?

En fi.

per Aster Navas | traducció: Judith Ramentol



← Torna a l’hemeroteca