Distància de seguretat

Et vas ficar sota el meu paraigua en el semàfor.

Al canviar el disc vaig accelerar el pas però no et vas desenganxar del meu costat. No em vaig atrevir a dissuadir-te: diluviava i no hagués estat just retreure’t la teva conducta. D’altra banda, la naturalitat i la destresa amb què et movies em descol·locava. Per això vam continuar així, sense mirar-nos, durant una bona estona per l’Avinguda. Eres bastant més alt i, al tercer cop amb les barnilles, et vas oferir –permeti’m– a empunyar-lo. Poc després em vas passar el braç per les espatlles i em vas deixar sense arguments per a acomiadar-te en el portal o impedir que pugessis en l’ascensor: quan em vaig voler adonar et tenia prenent una cervesa en el saló.

Em va costar convèncer al meu marit perquè et féssim –en aquest desastrós sofà, amor, no hi ha qui dormi– un lloc en el llit i intervenir –no voldràs, Teodoro, que contregui qualsevol cosa– quan ens vas demanar un preservatiu.

Al Teodoro –no siguis així; cal provar de tot– li va resultar encara més difícil acceptar que fossis bisexual.

Et vas acomiadar a primera hora. Et vaig veure arribar al carrer des de la finestra; plovia a bots i barrals i, a l’arribar al semàfor, et vas refugiar –disculpi– sota el paraigua d’una dona.

Al canviar el disc ella va accelerar el pas però no et vas desenganxar del seu costat. No es va atrevir a dissuadir-te: diluviava i no hagués estat just retreure’t la teva conducta.

En fi.

per Aster Navas | traducció: Judith Ramentol



← Torna a l’hemeroteca