dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Ecolatria

El filòsof anglès Francis Bacon (1561-1626) és
sobretot conegut per haver-nos obsequiat amb una impagable teoria de l’error:
els ídols. Encara que no ens hagués deixat res més, amb això només ja mereix el
seu lloc en la història. Deia que els ídols “distorsionen i infecten les
nocions de l’enteniment. Perquè la ment… lluny de ser un mirall pla, uniforme
i clar que rep i reflecteix les imatges sense mesclar-les, és un vidre màgic,
ple de supersticions i aparicions”. Moltes supersticions i aparicions veig jo
en el discurs mediambiental, com per exemple en el missatge de Gore. El seu to
és il·luminat; el diagnòstic, apocalíptic; la culpa, els pecats de l’home; la
medicina, abstinència i penediment.

L’espectacle de Gore sobre el futur del
planeta revela el pendent relliscós que està prenent  no solament la política sinó la mateixa ciència.
Que un polític defensi les seves propostes i pinti els contrincants com uns
pallussos pel fet de no compartir la seva visió, no és estrany, i ni tan sols
dolent; quan adopta aquests aires de set-ciències per anatematitzar els rivals com
uns negacionistes de la
Veritat, ja comença a ser preocupant; però si la ciència
mateixa es posa a apostolar i avalar visions apocalíptiques, toquem un punt
sensible del nostre sistema de valors.

Fa temps ja que la frontera entre ciència i
ideologia s’ha enfonsat en el diguem-ne entorn mediambiental. Només cal que ara
s’hi sumin més disciplines, i haurem d’inventar una altra institució que promogui
el debat racional, imparcial i lliure que fins ara identificàvem amb el discurs
científic però que, vistes les coses, podria deixar d’acompanyar-lo. Podria
tornar a refugiar-se en la filosofia, per exemple. I em pregunto si no assistim
ja, imperceptiblement, a un divorci ciència/objectivitat, ben visible en l’alta
temperatura del debat sobre aquest ídol de l’escalfament.


per Miquel Costa

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris