dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Educació: capcuers i baixant

Ara ja és un clam el
fracàs de la Reforma
educativa introduïda als 90. Informe Bofill, resultats PISA i la vox populi ho avalen any rere any, i
això no és cap novetat: les dades no enganyen. En canvi, les autoritats educatives
i l’establishment pedagògic sí que ens
han estat enganyant des de l’inici de l’experiència. Tot l’engranatge
administratiu i mediàtic es va posar al servei d’uns il·luminats que volien
convertir la societat, les famílies i els professionals a la nova religió
educativa amb el seu missatge: crèdits, currículums, tractament de la
diversitat, continguts mínims, UACs,…

Tot plegat una
comèdia. Primer es va fer veure que el projecte s’experimentava, és a dir, que
es posava a prova (abans de generalitzar-lo); després es va fer veure que la
fase experimental havia tingut èxit; tot seguit es va fer veure que també
funcionava la fase generalització, i per acabar es va fer veure que érem el
país que millor havia interpretat el nou missatge de la Reforma i ja podíem anar
pel món a donar lliçons.

Bé… no cal dir
que en cada un d’aquests passos l’únic que va funcionar va ser el falsejament de
dades. Per començar els centres experimentals es van privilegiar amb tot de
beneficis (incloent-hi la selecció d’alumnes): no va rutllar. Després es van
inventar una Selectivitat a la carta per presentar el fracàs com un èxit: tampoc
no va rutllar (i els resultats es van mantenir en secret). A continuació la
reforma va deixar de ser experimental (!!) per ser la regla: i tothom va haver
d’aprendre el nou argot per posar-se al dia, mentre a les aules la qualitat i
la competència queien en picat.

Mentrestant una
armada de pedagogs, inspectors i directors generals perseguien abrandats tot
centre entestat a mantenir certs nivells de qualitat. Van criminalitzar la
separació d’alumnes per nivells com la pitjor heretgia, i van assenyalar com a
culpables uns professors irredents, insolidaris i aferrats a privilegis
elitistes com ara voler ensenyar com abans amb el BUP.

I jo em pregunto:
els mateixos que ens han enfonsat volen ara ser els paladins que ens trauran del
clot? Si no fos perquè sentir-los fa riure n’hi hauria per posar-se a plorar.


per Miquel Costa

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris