dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El dia de l’ós

dia_osEl dia de l'ós
Joan Lluís Lluís
La Magrana de butxaca
110 pag.

Aquesta setmana en que la cultura catalana amb
els seus escriptors, editors, agents literaris, comercials i polítics són més
notícia arran de la fira a Alemanya espero que aquests últims, els polítics, no
s’oblidin que hi ha vida després de Frankfurt, que hi ha hagut i que esperem
que hi hagi per molts anys. Com a mostra d’aquesta vida he triat per comentar
la reedició en butxaca de la novel·la del 2004 de Joan Lluís Lluís, “El dia de
l’ós”.

Narrada en tercera persona i estructurada en
setze capítols la novel·la ens exposa la vida d’un dona que ha de tornar al seu
poble arran del suïcidi de la seva mare. Un dels encerts de la novel·la està en
el joc que es dona entre creences, ignorància i por. Aquestes creences són les
que van portar als vilatans a expulsar la protagonista, Bernadette, per
mantenir relacions amb una altre dona. És molt interessant endinsar-se en el
personatge quan aquest ha de tornar a enfrontar-se amb aquells que la van expulsar.
Situada en un poble muntanyenc de la Cerdanya, dominat pels francesos i que ha mig
oblidat el català, la novel·la posa de manifest com la por i la ignorància
condueixen a la brutalitat. De tal manera que presenciem com els vilatans són
capaços de comprovar si Bernadette és verge (ja que les relacions amb les dones
per ells no conten) per així constatar que no es pot complir una llegenda que
diu que una verge i un ós els alliberarà del domini Francés.

El retrat que Joan Lluís Lluís fa d’aquest
poble rural va més enllà, però, de el joc entre creences i ignorància i apel·la
a la necessitat de fixar la identitat de les persones individualment i com a
poble, i la por per reconèixer o acceptar aquesta identitat. En aquest sentit
és Bernadette l’única que pot parlar català i són els vilatans els que es veuen
alleugerats quan assumeixen que la profecia no s’ha de complir, continuant,
d’aquesta forma, sota el domini Francés. El que és interessant no és la tria
d’una llengua o una altre, si no la necessitat de no deixar que la por i la
ignorància ens impedeixin accedir a nosaltres mateixos.

per Diego Giménez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris