dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El guirigall liberal

Avui l’epítet ‘liberal’ no és gaire apreciat enlloc. Un dels
llocs on ho és menys és a Europa en general, i al nostre país en particular. Amb
la paranoia antiamericana dels nostres intel·lectuals, i de la nostra esquerra,
dreta i centre, tots plegats identifiquem ‘liberalisme’ amb liberalisme salvatge
o, pitjor encara, neoliberalisme –model econòmic on tot es privatitza i
globalitza (mots igualment caiguts en desgràcia) per afany de lucre–. Ser sospitós
de simpatitzar amb els americans (els liberals per antonomàsia) pot arruïnar la
carrera de qualsevol polític o aspirant a càrrec públic –catedràtics
d’Universitat inclosos.

Curiosament, potser per a sorpresa d’alguns, ‘liberal’
s’utilitza a l’altra banda de l’Atlàntic amb el mateix ànim ofensiu que aquí. Ser
titllat de liberal als EUA és com dir-te assassí de criatures, sexualment pervertit
o estatista –o pitjor: antiamericà–. Allà la dreta no es cansa de qualificar de
‘liberal’ l’esquerra (els demòcrates), i aquests fan mans i mànigues per renegar
de l’estigma.

La cosa no deixa de ser còmica: un neocon americà i un progre
europeu s’insultarien dient-se liberal l’un a l’altre, si bé per motius oposats.
(En realitat, tots dos s’haurien de sentir afalagats.) Això sí, signifiqui el
que signifiqui, la paraula només serveix per insultar; però com que vol dir coses
incompatibles, d’això en dic “el guirigall liberal”. Si resulta doncs que ni aquí
ni allà ningú vol ser liberal, em pregunto a què treu cap amoïnar-se tant pel
papu del liberalisme.

També em pregunto: ¿com una paraula tan innocent pot haver
acabat tenint un destí tan trist? Continuarà.

Molt bon any 2007 a tothom (fins i tot als liberals)


per Miquel Costa

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris