El guirigall liberal

Avui l’epítet ‘liberal’ no és gaire apreciat enlloc. Un dels llocs on ho és menys és a Europa en general, i al nostre país en particular. Amb la paranoia antiamericana dels nostres intel·lectuals, i de la nostra esquerra, dreta i centre, tots plegats identifiquem ‘liberalisme’ amb liberalisme salvatge o, pitjor encara, neoliberalisme –model econòmic on tot es privatitza i globalitza (mots igualment caiguts en desgràcia) per afany de lucre–. Ser sospitós de simpatitzar amb els americans (els liberals per antonomàsia) pot arruïnar la carrera de qualsevol polític o aspirant a càrrec públic –catedràtics d’Universitat inclosos.

Curiosament, potser per a sorpresa d’alguns, ‘liberal’ s’utilitza a l’altra banda de l’Atlàntic amb el mateix ànim ofensiu que aquí. Ser titllat de liberal als EUA és com dir-te assassí de criatures, sexualment pervertit o estatista –o pitjor: antiamericà–. Allà la dreta no es cansa de qualificar de ‘liberal’ l’esquerra (els demòcrates), i aquests fan mans i mànigues per renegar de l’estigma.

La cosa no deixa de ser còmica: un neocon americà i un progre europeu s’insultarien dient-se liberal l’un a l’altre, si bé per motius oposats. (En realitat, tots dos s’haurien de sentir afalagats.) Això sí, signifiqui el que signifiqui, la paraula només serveix per insultar; però com que vol dir coses incompatibles, d’això en dic “el guirigall liberal”. Si resulta doncs que ni aquí ni allà ningú vol ser liberal, em pregunto a què treu cap amoïnar-se tant pel papu del liberalisme.

També em pregunto: ¿com una paraula tan innocent pot haver acabat tenint un destí tan trist? Continuarà.

Molt bon any 2007 a tothom (fins i tot als liberals)

per Miquel Costa



← Torna a l’hemeroteca