dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El Maresme: la platja de Barcelona

A priori, i sense
fer altres consideracions, l'operació de transformar la marca turística Costa
del Maresme per convertir-la en Costa de Barcelona-Maresme és correcta. Des del
punt de vista del màrqueting és obvi que no hi ha a Catalunya una denominació
amb més presència i prestigi internacional que Barcelona. Si es fa amb la
mínima intel·ligència necessària, associar qualsevol marca a la marca Barcelona
és una operació de rendibilitat gairebé immediata. I tampoc no és mal negoci
per a Barcelona assumir com a oferta pròpia tot allò que pot aportar el
Maresme. S'engrandeix i s'amplia una oferta que ja és prou grossa i diversa.

Però es poden fer
altres consideracions, que si bé podria semblar que queden al marge de
l'estricta operació de màrqueting, hi tenen molt a veure, no pas per les
implicacions presents sinó per totes aquelles que se'n poden derivar en un
futur no gaire llunyà. Per començar tinc la impressió que la nova marca és un
capítol més de la deriva històrica de la comarca per buscar i consolidar (sense
èxit) un paper i una imatge que l'identifiqui amb claredat i li doni un paper
amb perfil propi dins del país. No fa pas gaire els operadors turístics
internacionals (i molts encara ho fan) venien les platges del Maresme com a
integrants de la Costa Brava. Al fet evident que es tracta d'una greu imprecisió
geogràfica, s'hi afegeix que no deixa de ser una estafa vendre un producte
falsejat. Els indígenes de la zona (fins i tot els que ara no hi vivim assíduament)
sabem que manta vegades és necessari explicar als turistes desinformats (no per
falta d'informació sinó per mala informació) que a les platges de Calella,
Pineda, Santa Susanna o Malgrat no hi trobaran pins a tocar de l'aigua,
penyasegats espectaculars, cales insòlites ni roques a manta. És obvi que la
indolència a l'hora de construir una oferta pròpia porta amb facilitat a
aprofitar les virtuts de les ofertes veïnes. I cal dir que amb èxit, perquè
l'artificial ampliació cap al Maresme de la Costa Brava ha funcionat durant
molts anys, i malgrat les habituals queixes del gremi, els hotels del Maresme
sempre s'han omplert.

Fa uns anys es va
intentar posar una mica de senderi, recuperar la dignitat comarcal i informar
amb una mica més de serietat els nostres clients turistes, tot creant la marca
Costa del Maresme. El canvi formava part d'una tendència general (com a mínim
teòrica) que portava a cercar nous punts d'atenció i qualitat turística,
potenciant aspectes culturals per damunt dels estrictament lúdics i buscant una
major capacitat adquisitiva dels nostres visitants. Però l'aposta ha sigut
tèvia. Es va engegar nombroses iniciatives, però l'operació tenia un defecte de
fàbrica que la feia gairebé inviable: el turisme cultural no es pot potenciar si
prèviament no tens un projecte cultural pensat i ben desenvolupat. Els
responsables d'aquestes operacions en cada municipi es trobaven ideant ofertes
culturals només des de l'òptica turística. És a dir, i ho poso només com a
exemple d'una situació general, ensenyavem els nostres monuments sense
haver-los ensenyat abans als nostres ciutadans. Un contrasentit. Les ofertes
culturals no se sostenen només pel turista (a no ser que parlem d'ofertes
massives) si no tenen un pòsit i una consistència previa. Si no tenim una xarxa
d'activitats i ofertes consolidada i estable, si no tenim una personalitat
cultural definida i ben trabada, és impossible que aquesta resulti atractiva
per a uns turistes que saben de bell antuvi que el que més mola del Maresme és
la seva platja. És possible que el turista que ja ha decidit venir al Maresme
faci una ullada a un museu o a les runes d'un castell, però difícilment vindrà
al Maresme atret per aquestes runes si no formen part d'un sistema cultural
propi, assumit pels habitants, conegut i valorat i, per tant, en condicions de
ser explotat també amb objectius comercials i turístics. És a dir: sense
projecte cultural global, no hi pot haver oferta cultural atractiva per al
turisme. Si volem turisme cultural, abans hem de tenir cultura. Si l'operació
la fem en sentit invers, el resultat final és una gran mentida.

I les mentides
només se sostenen si se'ls injecta molts recursos i diners. I tampoc no va ser
aquest el cas. I com que la marca Costa del Maresme no acaba de rutllar ni de fer-se
un forat significatiu en el mercat turístic internacional, pensem una
alternativa. Si abans miravem cap al nord per enganxar-nos com una paparra a la
Costa Brava, ara mirem cap al sud i ens posem al llit amb la gran i potent
Barcelona, metròpolis amb oferta sobrada, amb capacitat d'atracció
contrastada,  amb turisme cultural, amb
turisme de gresca i comiats de solteres, amb turisme econòmic, amb turisme de
motxilla i amb turisme de cinc estrelles. Pugem al seu tren, a veure què se'ns
enganxa, deuen pensar els responsables de la nova Fundació Turística Costa
Barcelona-Maresme.

Veurem quin
resultat pràctic ofereix el nou intent. És possible que tingui efectes positius
a curt termini. Però dubto que a la llarga sigui una operació convenient per a
la comarca. L'única personalitat definida i reconeguda fortament per a l'oferta
turística del Maresme és la que es desprén de les seves platges. De fet, el
director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, va reconèixer en la
presentació de la nova fundació que allò prioritari era vendre l'oferta de
platja i bon temps del Maresme. Curiosament, és exactament el contrari del que
s'havia pretès quan, fa alguns anys, es va engegar la marca Costa del Maresme,
amb la voluntat explicita d'incorporar qualitat per la via de la cultura a un
turisme que només volia torrar-se al sol i fer tabola durant les nits. La
incorporació al paquet Barcelona és una marxa enrera en aquest objectiu, així
doncs? Algú ho hauria de dir en veu alta. I si no és així, que li expliquin al
Director General quina és l'alternativa, per tal que l'home no faci el ridícul
en els actes públics.

El Maresme no fa
passes gaire reconeixibles per identificar-se en conjunt com un territori
coherent i cohesionat, amb una personalitat diferenciada. Hi ha elements
puntuals que tothom reconeix, però no estan lligats per cap discurs ni cap idea
territorial definida. No hi ha projecte cultural comú, ni tan sols compartit,
entre els municipis de la comarca. En conseqüència, és dificil vendre una
personalitat pròpia com a atractiu turístic de qualitat. Des d'aquest punt
vista, és una bona operació associar-se a un valor segur: Barcelona. Ara bé,
això implica també renunciar de forma explicita a construir una imatge pròpia,
independent, amb perfil propi. Som conscients que renunciem a això?

Potser el destí
inel·luctable del Maresme és convertir-se en una extensió metropolitana de
Barcelona. Caminem en aquesta direcció amb tota seguretat, i tampoc no cal ser
catastrofista, les coses són com són. Però que formem part d'un continu i un
sistema urbà potent no implica necessàriament renunciar a valors i
característiques pròpies, a recuperar elements distintius i explicar-los per
tal que el món sàpiga que aquesta llenca de terra allargassada entre Barcelona
i la Tordera és una cosa diferent. Com a mínim, una mica diferent.  D'acord, si no hi ha més remei, associem-nos
a la marca Barcelona. Però abans de buscar socis hem de saber qui som nosaltres
i què ens caracteriitza. Abans de fer un projecte compartit hem de tenr un
projecte propi. Aquest és l'error fonamental en que caiem.

Ni som Costa Brava,
ni som Barcelona, però tenim alguna cosa de tots dos. Perquè no aprofundim en
allò que estrictament ens és propi primer, i ens enriquim després amb tot allò
que ens poden aportar els veïns? Malauradament, crec que tinc la resposta a
aquesta pregunta: és molt més fàcil cedir a la inèrcia, renunciar a la
complexitat i buscar rendiments immediats. Pa per avui, gana per demà.


per Pep Montes

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris