dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El procés cap a la independència

En els anteriors
articles vèiem el document “Escollir el futur d’Escòcia”, escrit l’agost
d’enguany per Alex Salmond, líder de l’SNP i actual Primer Ministre d’Escòcia.
En el segon article destacava la legitimitat del projecte independentista
d’Escòcia com a nació, atesos factors objectius històrics, i subjectius quant a
la voluntat sobirana del poble; i en segon lloc, les conseqüències que
comportaria la independència per a Escòcia en el context internacional i de la Commonwealth. En
el d’avui em centro en el camí que el document fixa per assolir aquest
objectiu, en la part 5a “Legislació i referèndums”.

Segons que el poble
escocès decidís triar el camí d’una autonomia ampliada o de la independència (o
fins i tot de l’statu quo), això implicaria
un procés diferent. Si s’inclinés pel primer, no caldria cap referèndum, atès
que els instruments jurídics existents ofereixen prou cobertura per dur-lo a
terme. El marc “constitucional” (ja que no es pot parlar pròpiament de
Constitució en el cas del Regne Unit) fixat pel referèndum que va aprovar la
devolució de competències de 1997, i va ratificat la Scotland Act de 1998.

Una cosa diferent,
però, exigiria l’eventualitat que el poble escollís la independència. Aleshores
sí, que caldria un referèndum, ja que el motlle jurídic actual no ho contempla.
Això podria dur-se a terme de diverses maneres. Bé, facultant des d’Escòcia
mateix una ampliació de competències del seu Parlament per aprovar una llei de
referèndum; bé instant el Parlament Britànic a fer el mateix, amb l’acord del
Parlament Escocès, o fins i tot mitjançant una negociació a nivell de governs
escocès i britànic per fixar els termes del referèndum.

En qualsevol cas,
el document s’expressa categòricament sobre el nombre de consultes populars que
el procés requeriria i el tipus de pregunta: un sol referèndum ha de ser
suficient, i ha de servir per confiar la negociació subsegüent dels dos governs
i parlaments (britànic i escocès) per fixar un Tractat d’independència. No caldria
cap ratificació posterior, vist que això implicaria un escenari del tot
provisional i inestable del començament al final. Quant al tipus de pregunta,
hauria de ser clara, directa i oferir una sola opció (no més). En un dels
apèndixs del document s’ofereix un esborrany de papereta de vot:


El Parlament Escocès
ha decidit consultar el poble d’Escòcia sobre la proposta del Govern de
negociar amb el Govern del Regne Unit per obtenir la independència per a
Escòcia:


Poseu una creu (X)
en la casella apropiada


–Estic d’acord que el Govern Escocès negociï un acord amb el Govern
del Regne Unit per tal que Escòcia esdevingui un estat independent.


–No estic d’acord que el Govern Escocès negociï un acord amb el Govern
del Regne Unit per tal que Escòcia esdevingui un estat independent.


per Miquel Costa

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris