El quinto en discordia

La concessió del premi llibreter 2006 d'aquest any deu haver sorprès a més d'un, no tant per l'innegable qualitat de l'obra, que parla a favor del nou jurat, sinó per la polèmica suscitada al voltant de la dimissió en conjunt de l'antic jurat acusat de no afavorir la lectura en català. Politiqueig apart, el premi ens dona una novel·la que podem incloure entre els clàssics de la literatura del s.XX. Rescatada per Libros del Asteroide, amb pròleg de Valentí Puig i traducció de Natalia Cervera de la Torre, "El quinto en discordia"(1970) és la primera novel·la de l'anomenada trilogia de Deptford que continua amb "The Manticore"(1972) i finalitza amb "World of Wonders"(1975).

Només començar l'autor ens indica que el cinquè en discòrdia és "aquell personatge que sense ser l'heroi o l'heroïna, però tampoc el confident o el malvat, és igualment important pel desenllaç de la trama". D'aquesta forma Davies articula una novel·la en la que Dunstan Ramsay és aquest "cinquè en discòrdia" que a mode d'autobiografia ens presenta la seva vida. A partir d'un accident a la infància que el marcarà fins al final, el protagonista anirà explicant la seva vida i la dels que l'envolten mostrant com construeix la seva identitat al llarg dels anys confrontant-la amb dos alter egos, Boy Staunton y Magnus Eisengrim, personatges principals de la trama.

Si estem d'acord amb la Virginia Wolf quan diu que una novel·la ha de contenir-ho tot, podem dir que "El Quinto en discordia" condensa tots els aspectes que fan d'una novela un clàssic, ja que inclou temes com l'amor, la família, la mort... en definitiva tot l'univers significatiu que ens fa específicament humans.

per Diego Giménez



← Torna a l’hemeroteca