El regreso

el_regresoEl regreso
Joseph Conrad
Funambulista
123 pag.

En la introducció a 'El negre del Narcissus' Conrad ens dona una definició dels seus principis artístics afirmant que l'artista descendeix a l'interior de sí mateix i, en aquesta solitària regió de tensió i lluita, si té talent i sort, troba els termes de la seva proposta. Una proposta que apel·la a les nostres facultats menys evidents, a aquella part de la nostra naturalesa que, degut a les bel·licoses condicions de la existència, ens veiem obligats a mantenir a resguard de les mirades, protegida per les nostres qualitats més resistents i fortes, com un vulnerable cos per l'armadura d'acer. En aquest sentit, fidel als seus principis, Conrad relata a 'El regreso' l'ànima d'un home que, cuirassat amb l'armadura de les convencions socials, veu com el seu món comença a trontollar quan la seva dona, per mitja d'una nota, l'informa que el deixa per un altre home.

A partir d'aquí, la força narrativa de Conrad aconsegueix ambientar apel·lant a l'expressionisme dels sentits un món prou etiquetat com per que el protagonista es preocupi més pel que diran que no pas pel fet que la dona l'hagi abandonat en busca d'un altre vida. És així com el nostre protagonista s'adonà que havia sigut víctima d'una commoció: no d'aquells cops violents o demolidors que es veuen a venir, que es poden resistir, que un pot tornar i oblidar, sinó una estocada, insidiosa i penetrant, que remogué tots aquells ciments ocults i cruels que les arts del diable i les pors del homes --i pot ser la infinita compassió de Déu- mantenen confinats en el més recondit dels nostres cors. Aquest 'out of joint' en el que es veu el protagonista el portarà a fer tota una serie de disquisicions sobre la vergonya i l'oprobi social que el fet que l'hagin abandonat suposa, i que es veuran agreujats quan la seva dona, al cap de poc temps de marxar, sense el valor necessari per començar una nova vida, torna a casa. Els personatges, d'aquesta manera, veuen els seus desitjos supeditats a les convencions socials, el que remarca la falsedat de la seva vida i que Conrad culminarà de forma sorprenent.

Així, tornat als principis estètics de Conrad podem afirmar que 'El regreso' aconsegueix mostrar la tensió i la passió que bategen en el cor de cada moment veraç, en aquest cas, la tensió i la passió que emergeixen quan es treuen a les persones de les frontisses d'una vida prou arrelada al marc d'una convenció social que, al deixar la porta, més que oberta, desencaixada, dona pas a qualsevol cosa.

per Diego Giménez



← Torna a l’hemeroteca