Eleccions

Torna l’espectacle mediàtic que és la política. Ja fa uns dies que els carrers s’ompliren de cartells multicolors i estridents eslògans però és ara, amb l’arrencada oficial del període de campanya electoral, que els mitjans de comunicació reclamen el seu protagonisme i esdevenen l’engranatge principal d’aquest motor publicitari que ens perseguirà durant 15 dies. Novament observarem amb repulsa i resignació com la política es redueix a un espectacle de masses, a un programa més de teleescombraries escopit pel nostre televisor que competeix per la nostra atenció entre ratomàquies i concursos.

Moguts per aquest afany de dominar els mitjans, les idees polítiques es simplifiquen en benefici de l’espectacle creant espectadors passius que, paulatinament, estan substituint als ciutadans actius. I no és casualitat, això és, precisament, el que els polítics busquen: volen aturar l’embranzida social, apaivagar l’esperit crític i les ganes de revolta que tota política basada només en l’especulació immobiliària i l’exportació armamentística hauria de provocar. Quan la gent esdevé passiva, esdevé també mal·leable a voluntat. Així, sometent a la població a la dictadura hipnòtica dels mitjans de comunicació, els partits polítics s’asseguren uns espectadors passius i obedients que acceptaran com a seves les idees proclamades pel televisor i els diaris.

Ara bé, la passivitat pot transformar-se en mandra i tot el ramat d’autòmats programats a través dels mitjans potser decidirà invertir el diumenge 27 de maig a mirar la televisió estirat al sofà davant la peresa provocada per la idea d’haver de sortir al carrer i anar fins al col·legi electoral. Després que no es queixin d’una baixa participació social.

per Roger Simeon



← Torna a l’hemeroteca