dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Estimat Pau Riba

Bé…fetes les presentacions entrem en matèria. Durant les
passades festes nadalenques vaig anar al Teatreneu, i vaig veure una obra de
teatre, al meu entendre, molt bona, molt interessant. Si parléssim en termes
gastronòmics, vaig degustar un menú  exquisit! 
De primer:  confitura èpica amb
ciència ficció caramelitzada, de segon, nadales amb acompanyament d’instruments
surrealistes, de postres, humor absurd amb una llagrimeta de sàtira,  i per veure: Jisàs de Netzerit o capítol zero
de la guerra de les galàxies. Pau Riba and the Mortimers: thank you! 

 Avui parlem d’ un
artista total: escriptor, músic, periodista, actor, compositor, dissenyador
etc…  Fem quatre pinzellades.  L’any 1948 va néixer a Palma de  Mallorca, de petit estiuejava a Cadaqués, va
ser pare a Formentera i actualment viu a Tiana. 
El seu avi era el poeta Carles Riba. No us ho creieu? Molt bé. Llegiu
això i després en parlem: “que daurada que és la flor de l’orinada però que
amarga si estàs sol sota els estels i clama al cel la flor trencada”.  Què? No? Sou insaciables! Vejam…: “si no hi
ha firmament i al cel sols hi queda una estrella aquesta es converteix en
sol”.  Que me’n dieu? Bonic, eh.

Durant els seus inicis va trucar a la porta dels Setze Jutges,
 però la seva estranyesa no encaixava en
la onda afrancesada del setzet. Amb d’altres il.lustres rebutjats, com Xesco
Boix,  va fundar El Grup de Folk. Els
Dylan, Seeger, Guthrie o la
Joan Baez en varen ser les influències. Més coses… l’any
1978 va ser mogut. Va anar a Madrid a presentar l’espectacle Fènix. A la
capital de l’estat encara recorden aquell català disfressat d’àguila,  que va recórrer la Gran Via a lloms d’un
cavall blanc.  A l’estiu va organitzar
una part de l’últim Canet Rock. La
Nico, cantant de la Velvet Underground,
va actuar-hi en solitari. En Pau la va captivar tant que estava decidida a
emportar-se’l a New York per presentar-li a l’Andy Warhol. Estava convençuda
que en sortiria una relació de mecenatge. No va poder ser…

Un artista que ha sabut reinventar-se quan anaven maldades
es mereix un públic fidel que li permeti seguir engrandint la nostre cultura i
els nostres cors.

Pau: amb artistes com tu, la cultura no s’atura.


Bibliografia: Pau Riba, de Magda Bonet. Ed, La Magrana.

per Raül Supervia

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris