dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Falses esperances

Són totes unes putes. Sonarà misogin, però no hi ha més
explicació que aquesta. Tres hores (tres!) seguint-la per tot l’hipermercat
dissimuladament però intentant que es veiessin les meves intencions.
Intercanvis de mirades que no deixaven cap dubte. Els seus moviments
voluptuosos eren la resposta. Aquell preciós cul atapeït y aquells immensos
pits abocant-se pel seu escot. Una autèntica deessa d’uns 25 anys passejant el
seu carret buit per l’establiment. Era obvi que buscava algun home amb qui
passar la resta del dia intercanviant fluids en qualsevol motel de carretera. I
aquell era jo. Estava completament segur que aquella nit acabaria follant-me a
aquella rossa de mirada felina i llavis carnosos. Em vaig decidir a donar el
pas definitiu i vaig caminar cap a ella mirant-la fixament mentre em somreia. La seva cara
semblava expressar un “ja era hora”. Es notava que duia estona esperant a que
jo prengués la iniciativa, i per fi ho vaig fer.

– Hola preciosa.

– Hola maco, com et dius?- Déu meu, era un fotut àngel caigut del cel. La seva
veu era dolça i sol·lícita. Desprenia una subtil olor a perfum car. I no
deixava de somriure.

– Robert i tu?- no em vaig deixar intimidar. No pensava titubejar ni un sol
instant. Sóc un paio segur de mi mateix. Conec les meves possibilitats i sabia
que la presa estava ja lligada.

– Em dic Mayra. Té,
cel.- em va oferir una cosa amb la seva mà dreta tancada i ho va deixar caure
sobre la meva.

Al principi vaig suposar que era alguna nota pujada de to dient-me el lloc i
l’hora per a la nostra trobada. Però no. Quan vaig notar la forma i el pes
d’aquell objecte en la meva mà, no m’ho podia creure. Vaig mirar què era i vaig
confirmar que no m’equivocava. Desconcertat i ferit en l’orgull, la vaig mirar
als ulls amb ràbia.

– Porca fastigosa!

Vaig fer mitja volta i em vaig allunyar d’allí indignat i dolgut. Vaig tornar a
la secció de carns, on la meva mare seguia comprant i li vaig agafar la mà.
Mentalment, seguia maleint a aquella meuca de cabell ros. D’acord que jo tingués
sis anys, però regalar-me una puta piruleta em semblava un insult.


per Francesc Pinto | traducció: Judith Ramentol

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris