Fem el mateix camí sota els mateixos cels?

Ramon Colom, al meu parer, n´és un dels conductors d´espais televisius més exemplars. A banda de dirigir programes capdavanters, deixant sempre en ridícul allò de "la caixa tonta", ha sigut un periodista bàsic en la història recent del nostre país. Esquerrà, i molt, més si cal que el meu estimat/jubilat Llach, però sempre poseïdor d´una mesurada i elegant equidistància "pública". Ara, ha encetat l´aventura de prodüir i distribuïr cinema, des de la seva productora: Sagrera TV. Fer cinema a Europa, sempre és sinònim d´endinsar-te en un món d´aventures majúscules, però, tindre els bemols de fer-ne, el cinema que està creant la nova empresa d´en Colom, si escau, n´és, tres o quatres passes més enllà que qualsevol viatge julivernesc.

Potser el nom d´Antonio Chavarrías no us sona massa. De fet, tal vegada no heu vist mai cap pel.lícula seva. Començà amb un interessant thriller, "L´ombra del jardí". Anys després, arribaren "Manila", "L´enfosament del Titànic" (la seva pitjor realització), i "Susanna", amb l´explosiva parella Eva Santolaria-Àlex Casanovas. També ha trobat finançament per algunes pel.lícules del Marc Recha i d´altres "auteurs". Últimament, ha creat un món paral.lel dins el seu propi univers. "Volverás" i "Las vidas de Celia", s´endinsen a la recerca d´una ficció amb tractament hiperreal. De fet, dits a tocar del gènere documental. Ambdues, són els darrers invents d´aquest valent franctirador català.

Òbviament, aquí s´ensuma el mot reivindicació, i avui, vull que així sigui. També ambdues tenen més cinema per m2, què, per exemplificar d´una forma prou actual, la darrera tongada, feta una darrera l´altra, del Woody Allen, qui, per cert, ha obtingut la subvenció més gran mai atorgada a Catalunya. No l´hi ha calgut catalanitzar el seu nom. Tampoc el seu cor (només ho fa veure), i, tot això, sient nat d´una ciutat a més de 6.000 km de la què li ha concedit un ajut (per a la producció de la seva pel.lícula) de més 1,5 milions d´euros! Jo, sempre he defensat el mateix Em sembla molt bé que es subvencioni el cinema, sobretot, tenint en compte que com a indústria, (gairebé sempre) és una veritable ruïna, però, demano també col.laboració econòmica, per tot aquell què vulgui muntar una carnisseria. I ho dic jo, que he produït una pel.lícula trinco-trinco, i faré dues més el proper 2008. Déu me´n guard si tingués que dependre de l´Estat per engegar el meu món de somnis. Després del pròleg, i, com sempre, sense treure´n l´aigua clara (sóc un ànima dispersa), arribem a l´apunt final. El periodista de refèrencia esmentat inicialment, en el seu actual "Millennium", esbitzà al fabulós, i semidesconegut cineasta: "Chavarrías: Si fossis madrileny, i participessis de la indústria cinematogràfica de la capital, tothom parlaria de tu com un dels directors més reputats del nostre cinema". Tota la raó del món... Ramon!

Què hem de fer aquells que no volem romandre al marge del riu, ni tampoc enmig d´un banc de peixerots? De fet, quan algú em demana, a Andorra/Catalunya/Espanya, què fem amb el cinema, sempre contesto com un autòmata: Declarar la guerra a França, i deixar-nos véncer pacificament. Una mica de chovinisme "bleu" no ens faria gens mal. Fem el mateix camí sota els mateixos cels?

Josep Duran
Director i productor de cinema
www.unahistoriacriminal.com



← Torna a l’hemeroteca