dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Filologia catalana

Només 124 persones s’han matriculat de filologia
catalana enguany. La majoria d’elles a Barcelona posant en perill la
continuïtat dels cursos a Lleida, Tarragona i Girona.

Més enllà, però, dels problemes econòmics que
aquesta xifra pot generar, n’apareixen d’altres de caire social: és la
constatació que el nostre món ha girat l’esquena definitivament a les lletres.
Seduïts per l’immediat plaer de l’aconseguiment de diners, pel sadollant avenç
de les constants revolucions científiques —productores, altrament,
d’incomptables aberracions, les que coneixem i les que coneixerem amb el
temps—, oblidem el pes transcendental de les lletres dins la nostra història.
Convé recordar per a tots aquells que s’omplen la boca amb les promeses de la
nova ciència, que el món no sempre ha giravoltat entorn del camp científic,
sinó que fou arran de les múltiples revolucions tècniques i científiques del s.
XIX    que s’inicià aquest gir vers el món
numèric. I, radicals, obtusos i dolguts, són incapaços d’agermanar ambdues
tradicions. Fomenten, en comptes, la dissonància segregant-nos des de ben
petits: o bé som de lletres, o bé de ciències.

Potser parlo des del despit, des del punt de
vista d’aquell que se sent ferit de mort i llença els darrers udols al cel
cercant la redempció, però si el món que ens espera ha de ser merament
científic, convé preparar-nos pel silenci. Preparem-nos per viure en la foscor
del món sense llenguatge.


per Roger Simeon

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris