La tala d’arbres que es volia fer a Malgrat encara dóna de què parlar. Ara, en el judici celebrat dimecres, 21 de novembre, la fiscal va demanar l’absolució dels 7 veïns acusats per les concentracions a Can Feliciano. Però cal ser prudent. La sentència no serà pública fins d’aquí a unes setmanes. De moment, l’empresa adjudicatària els hi reclama una indemnització de 280.000 euros pel que consideren danys greus.
La justícia serà la que dirà quins són aquests danys, i si realment existeixen. Però sembla que 280.000 euros és una quantitat gens menyspreable. El que sembla evident és que el govern municipal, encapçalat per la socialista Conxita Campoy, no ha sigut gens hàbil en aquesta crisi. No només no ha escoltat a la gent, que va sortir al carrer a defensar el patrimoni del poble, sinó que no ha fet res per evitar un judici amb xifres desproporcionades. Sembla que encara molesta molt que el ciutadà exerceixi el seu dret a criticar allò que no li agrada.
La política és la gestió de la “polis”, de la ciutat, del poble. I, per tant, dels seus problemes i necessitats. Si no es fa escoltant a qui afecten les decisions, s’està fent burocràcia. És treballar, potser sí, però des del despatx. I cal baixar al carrer, escoltar el què la gent que t’ha votat, a qui representes, et vol dir. Però, sobretot, ser prou hàbil per quan les coses es posen difícils, saber rectificar sense criminalitzar a ningú. La mà esquerra també es pot fer servir i, a vegades, és molt més útil que la dreta.