dissabte, 24 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Injustícia històrica

Raimon Miranda | Pineda de Mar

El general Josep Moragues i Mas, fill de Sant
Hilari de Sacalm i de les Guilleries. I un dels membres més actius del grup dels
anomenat Vigatans, va ser general de batalla, la més alta graduació de
l’exèrcit català. Cap visible i líder de la resistència contra el rei borbó
Felip V, en la guerra de Successió. D’aquí doncs, no es d’estranyar, la seva
terrible mort. Torturat durant dos dies, sense dir res, i executat públicament,
El seu cos esquarterat i el seu cap penjat en una gàbia de ferro, al Portal del
Mar durant dotze llargs anys, per escarment de patriotes i rebels, malgrat que
ja feia dos anys llargs, que els dos grans imperis, havien signat la pau
definitiva. Encara avui dia, no se sap em seguretat on va ser enterrar. Com si
els botxins, neguessin la seva existència, com si volguessin esborrar la
memòria històrica dels catalans. Son els destructors de la història.

Em de considerar-lo, a hores d’ara, en tot un
icona, un símbol de la nostra nació. Per tant i sense reserves, en de proclamar
en veu alta, que és un dels pares de la pàtria. Per aquest motiu, el poble
català i les seves institucions, li deuen encara, un gran homenatge nacional.
Hem de reparar aquesta greu injustícia històrica. Tant gran, que ja clama al
cel. He aquí que volgut posar el meu grau de sorra i vaig escriure una novel·la
sobre ell, anomenada “ Somnis de llibertat “. Ara, m’agradaria dur-la a la gran
pantalla, doncs ja tinc acabat el guió, amb el mateix nom. Seria una mica,
l’estil de Braveheart o Michael Collins. Doncs com molt bé em va dir una vegada,
l’enyora’t Miquel Porter Moix, necessitem un Braveheart a la catalana, per
difondre la nostra història al món. I penso que tenia tota la raó. Està molt bé
que tinguem films d’autor, jo em declaro, un fidel seguidor d’ells, inclús tinc
escrit un guió “ Àngels perduts “, de caire poètic, que està en aquesta mateixa
línia. Però també ens cal pel·lícules èpiques, epopeies homèriques, que podem
exportar, exhibir amb dignitat, a nivell internacional, passejar-les per
festivals de reconegut prestigi, ja que no estan renyides, ni són
incompatibles, les unes amb els altres. Són com les dues cames, d’un mateix
cos.

Avui dia, la cultura audiovisual s’està
imposant d’una forma global, negar això és negar la realitat, i no ens podem
quedar al marge. Catalunya no és pot quedar enrere, no poden perdre el tren i
el cinema català, dissortadament és, la seva assignatura pendent, la seva
ventafocs. Com deia Fèlix Cucurull necessiten tenir una industria forta, si
volen tenir una cinema català potent. Sinó volem que l’imperi de les majors
americanes, ens imposin la seva dictadura visual. Hem de reconstruir
urgentment, un cinema nacional propi català. Com l’au fènix, que reneix de les
seves pròpies cendres. D’aquí la meva crida, a les productores, mecenes,
empreses, caixes i bancs, Generalitat, TV3, etc… que vulguin col·laborar a
sentar les bases, per aixecar, bastir, l’edifici d’un nou cinema català. Entre
tots ho farem tot, com deia l’admira’t Joan Ballester i Canals. Per això
pregaria que es posessin en contacte amb mi, al mail : raimon1012@hotmail.com.
Per dur endavant aquesta iniciativa, aquest important projecte. Em de posar el
fil a l’agulla. Es podria canalitzar creant, una productora pròpia, i que fos
al mateix temps distribuïdora, que es podia anomenar perfectament, com ja va
existir en temps de la república, Catalonian Films. Alhora que també, una
Fundació pel Cinema, que treballi per la conservació continuada i la protecció decidida
del nostre patrimoni fílmic, així com la defensa aferrissada i la divulgació constant
i permanent, dels nostres interessos cinematogràfics.

Es podria començar amb aquesta pel·lícula
sobre en Moragues, ja que ell va donar la seva vida per nosaltres, pel país,
per la llibertat, per els nostres fills, pel honor de la pàtria… Li devén,
per tant, un emocionat  i legítim tribut
moral, que es mereix i que encara està pendent. Ja que al voltant de la seva
figura, s’ha forjat tota una llegenda, tot un mite. Ell com ningú, va encarnar
aquell paradigma impagable, de defensa i de lluita pels nostres drets
nacionals. Per col·locar-lo, en el lloc que realment  hauria de tenir a la nostra història. Però
després, podriem seguir altres personatges tant interessants com : Jaume I, Pau
Claris i els Segadors, Guifré el Pelós, els Almogavers, Papasseit, Joan Miró,
Pau Casals, Joan Coromines, Ferrer i Guàrdia, Verdaguer, etc…

Es preguntare-ho, tot plegat perquè ?.
Segurament perquè m’estimo la cultura, l’art, el cinema, el país, les persones,
la història, la terra… en definitiva, la vida mateixa. Hi ha alguna cosa, que
doni més sentit a la nostra vida, aquí, en aquest món, que treballar pel que un
creu que es just i necessari. Jo crec que som, el que estimem. Hi ha alguna
cosa més humana que estimar?.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris