Raimon Miranda | Pineda de Mar
El general Josep Moragues i Mas, fill de Sant Hilari de Sacalm i de les Guilleries. I un dels membres més actius del grup dels anomenat Vigatans, va ser general de batalla, la més alta graduació de l’exèrcit català. Cap visible i líder de la resistència contra el rei borbó Felip V, en la guerra de Successió. D’aquí doncs, no es d’estranyar, la seva terrible mort. Torturat durant dos dies, sense dir res, i executat públicament, El seu cos esquarterat i el seu cap penjat en una gàbia de ferro, al Portal del Mar durant dotze llargs anys, per escarment de patriotes i rebels, malgrat que ja feia dos anys llargs, que els dos grans imperis, havien signat la pau definitiva. Encara avui dia, no se sap em seguretat on va ser enterrar. Com si els botxins, neguessin la seva existència, com si volguessin esborrar la memòria històrica dels catalans. Son els destructors de la història.
Em de considerar-lo, a hores d’ara, en tot un icona, un símbol de la nostra nació. Per tant i sense reserves, en de proclamar en veu alta, que és un dels pares de la pàtria. Per aquest motiu, el poble català i les seves institucions, li deuen encara, un gran homenatge nacional. Hem de reparar aquesta greu injustícia històrica. Tant gran, que ja clama al cel. He aquí que volgut posar el meu grau de sorra i vaig escriure una novel·la sobre ell, anomenada “ Somnis de llibertat “. Ara, m’agradaria dur-la a la gran pantalla, doncs ja tinc acabat el guió, amb el mateix nom. Seria una mica, l’estil de Braveheart o Michael Collins. Doncs com molt bé em va dir una vegada, l’enyora’t Miquel Porter Moix, necessitem un Braveheart a la catalana, per difondre la nostra història al món. I penso que tenia tota la raó. Està molt bé que tinguem films d’autor, jo em declaro, un fidel seguidor d’ells, inclús tinc escrit un guió “ Àngels perduts “, de caire poètic, que està en aquesta mateixa línia. Però també ens cal pel·lícules èpiques, epopeies homèriques, que podem exportar, exhibir amb dignitat, a nivell internacional, passejar-les per festivals de reconegut prestigi, ja que no estan renyides, ni són incompatibles, les unes amb els altres. Són com les dues cames, d’un mateix cos.
Avui dia, la cultura audiovisual s’està imposant d’una forma global, negar això és negar la realitat, i no ens podem quedar al marge. Catalunya no és pot quedar enrere, no poden perdre el tren i el cinema català, dissortadament és, la seva assignatura pendent, la seva ventafocs. Com deia Fèlix Cucurull necessiten tenir una industria forta, si volen tenir una cinema català potent. Sinó volem que l’imperi de les majors americanes, ens imposin la seva dictadura visual. Hem de reconstruir urgentment, un cinema nacional propi català. Com l’au fènix, que reneix de les seves pròpies cendres. D’aquí la meva crida, a les productores, mecenes, empreses, caixes i bancs, Generalitat, TV3, etc... que vulguin col·laborar a sentar les bases, per aixecar, bastir, l’edifici d’un nou cinema català. Entre tots ho farem tot, com deia l’admira’t Joan Ballester i Canals. Per això pregaria que es posessin en contacte amb mi, al mail : raimon1012@hotmail.com. Per dur endavant aquesta iniciativa, aquest important projecte. Em de posar el fil a l’agulla. Es podria canalitzar creant, una productora pròpia, i que fos al mateix temps distribuïdora, que es podia anomenar perfectament, com ja va existir en temps de la república, Catalonian Films. Alhora que també, una Fundació pel Cinema, que treballi per la conservació continuada i la protecció decidida del nostre patrimoni fílmic, així com la defensa aferrissada i la divulgació constant i permanent, dels nostres interessos cinematogràfics.
Es podria començar amb aquesta pel·lícula sobre en Moragues, ja que ell va donar la seva vida per nosaltres, pel país, per la llibertat, per els nostres fills, pel honor de la pàtria... Li devén, per tant, un emocionat i legítim tribut moral, que es mereix i que encara està pendent. Ja que al voltant de la seva figura, s’ha forjat tota una llegenda, tot un mite. Ell com ningú, va encarnar aquell paradigma impagable, de defensa i de lluita pels nostres drets nacionals. Per col·locar-lo, en el lloc que realment hauria de tenir a la nostra història. Però després, podriem seguir altres personatges tant interessants com : Jaume I, Pau Claris i els Segadors, Guifré el Pelós, els Almogavers, Papasseit, Joan Miró, Pau Casals, Joan Coromines, Ferrer i Guàrdia, Verdaguer, etc...
Es preguntare-ho, tot plegat perquè ?. Segurament perquè m’estimo la cultura, l’art, el cinema, el país, les persones, la història, la terra... en definitiva, la vida mateixa. Hi ha alguna cosa, que doni més sentit a la nostra vida, aquí, en aquest món, que treballar pel que un creu que es just i necessari. Jo crec que som, el que estimem. Hi ha alguna cosa més humana que estimar?.