dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Innundació i lepra

Porto
uns dies trista i ja he descobert el perquè. És casa meva que m’està
intoxicant. I parlo de l’edifici, de les totxanes i dels coixins, que m’estan
enverinant. Del terra, d’entre les vetes de la fusta, surt un vapor que ahir
intentà arrencar-me els ulls. Vaig arribar de l’hospital i vaig entrar al
menjador a les fosques i me n’adonà que mai havia vist una habitació tant
trista. Hi ha hagut tanta solitud, tanta aflicció ocupant-la, que les cadires
finalment s’han enfonsat i la brillantor dels terres ha cedit i ara és
irrecuperable. Tanta substancia de mort.

L’amargor
ha iniciat un procés irrevocable de desertització que avança com un llot
melancòlic deixant-ho tot adolorit i perdut.

Els
mobles cruixen a sanglots i les parets t’oprimeixen intentant buscar, com tu,
un recolzament. És una casa inhabitable, les cortines són parpelles d’un llenç
fi entre les que es vessen llàgrimes d’aigua i pols. Y sigui l’hora que sigui,
la llum és com la d’una bombeta bruta que arriba des d’un angle amagat.

Sota
les escales, atordida i somnolenta, la pintura s’ha esquerdat i m’esgarrapa els
palmells de les mans en un gemec tàctil que no és capaç de despertar-me del
sopor. La fusta és freda i el marbre és calent. Però ningú se n’ha adonat.

Tot
és exactament igual que abans, qualsevol ull podria corroborar, i tot i això
aspiro l’atmosfera i se m’encongeix el cor angoixat. La fusta acabarà per
podrir-se de manera invisible, els llits s’enduriran i les flassades encongiran
atemorides per les passes greixoses de la destrucció. El sofà s’ha tornat
rígid, colèric. I les làmpades del lavabo parpellegen mortes de por.

Potser
que si em quedo aquí em torni com ells, com els que surten i entren i com els
que no poden escapar de la toxicitat d’aquesta casa que es contreu
espasmòdicament. Potser quedi disminuïda i esgotada se m’engarrotin les mans i
se m’assequin els ulls de no poder plorar. Potser que algun dia ja ni ho noti i
deixi d’intentar sufocar aquest ofec, estovar aquesta pena, consolar aquest
ànim quartejat.


per Alejandra Ligero | traducció: Adolfo Martín

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris