dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Intolerable

No recordo haver vist mai res
semblant. És cert que el Barça ja fa temps que no està al seu nivell,
que guanya els partits sense jugar bé i que els jugadors caminen molt i
corren poc. Però ni el més pessimista dels barcelonistes es podia
imaginar que a Getafe el Barça quedés eliminat de la Copa després
d'haver guanyat 5-2 el primer partit.

Em sembla molt complicat descriure
el què va fer el Barça ahir a Getafe. Els diaris en van plens i tot ja
estarà dit. Ara bé, per sobre de "decepció", "fracàs" o "humillació" jo
crec que el que va passar ahir és, sobretot, i més que qualsevol altre
cosa, una autèntica "falta de respecte" a tota persona amb un mínim
sentiment barcelonista.

Molta gent ahir debia anar a dormir
de mala llet i molta més s'haurà llevat avui de molt mala gana a causa
del simulacre d'ahir. Estic convençut que pocs jugadors, ben poc, han
patit les mateixes sensacions.

Diuen que el Barça no guanyarà la
lliga perquè aquest pal els afectarà massa. Estic d'acord amb una cosa
i no tant amb una altra. Coincideixo en el fet que el Barça ho té magre
a la lliga (si no ha estat capaç de defensar un 5-2 a Getafe no crec
que ho sigui de guanyar 5 partits consecutius… tant de bo
m'equivoqui); Ara bé, difereixo en el primer punt. No crec que el
partit d'ahir afecti massa. I, sens dubte, això és un problema. És molt
greu que una actuació com la d'ahir pugui provocar indiferència en un
jugador professional. Però les cares de bona part dels jugadors no
transmitien pas altre cosa. I, sens dubte, aquest problema és molt més
greu i profund que el fet de no haver accedit a la final.

El problema del Barça no és
futbolístic, és psicològic. No cal ser un expert per arribar a tal
conclusió. Un equip que ha guanyat la lliga i la Copa d'Europa i que
fitxa a Zambrotta, Thuram i Gudjohnsen no pot ser fer el que ahir va
fer en un camp de futbol. A Getafe només hi va jugar Jorquera. Semblava
que la resta (i quan dic la resta em refereixo als 10 jugadors
restants, sense excepcions) estiguessin jugant per obligació i que la
seva presència a Getafe fos un càstig. Cap tipus de ganes. Ni d'orgull.
El primer xut va arribar al minut 70. Va anar fora i va ser a pilota
parada. No crec que calgui afegir massa coses més.

A gent com Puyol, Xavi o Iniesta
se'ls hi pot perdonar una ridícula actuació. Són persones i, com a
tals, tenen dret a tenir mals dies. Ara bé, hi ha una sèrie de jugadors
que fa mesos que no tenen un dia bo i això necessita algun tipus de
reacció. Ja sigui per part de l'entrenador o del president. Que hi hagi
jugadors que no juguin bé pràcticament mai potser requereix que el
responsable del seu fixatge pensi si és o no adeqüat pel Barça; Si un
jugador presenta problemes d'actitud en el seu rendiment esportiu
requereix un toc d'atenció més gran per part del club. El que està clar
és que aquest equip necessita una reacció i el problema és que no se
sap ben bé d'on pot venir. Seria interessant que fossin els propis
jugadors qui s'adonessin que la samarreta que porten mereix una mica
més de dignitat. Però són molts els tocs d'atenció rebuts al llarg de
l'any (en forma de títols perduts) i desgraciadament dubto que
l'origien de la solució es trobi aqui. Tampoc considero que Txiki sigui
un home capaç de donar un cop sobre la taula i fer que els jugadors
espabilin. I Rijkaard, al que ahir li faltava poc per acabar bramant,
si no ha fet mai fins ara (i amb aquest estil tranquil s'han guanyat
lligues i una Champions) no crec que ho faci de cop i volta. Massa
credibilitat no tindria. La clau, doncs, la té Laporta. I la opció
passa per un canvi dràstic. Aquest canvi es pot produir amb una
revolució a la plantilla o, per altra banda, amb un canvi d'entrenador.
Em convenç més la primera opció que no pas la segona perquè el que és
evident és que si un equip presenta uns problemes tant greus d'actitud
després d'haver perdut la Supercopa d'Europa, el Mundial de club, la
Champions League i la Copa del Rey, és que tant se li enfot portar la
samarreta del Barça. I això és imperdonable.

No sé si s'ha acabat o no un cicle.
La veritat és que per edat i condicions el Barça té una de les millors
plantilles de la seva història i una columna vertebral (Valdés-
Puyol-Xavi-Ronaldinho-Eto'o) amb molt de futur. El problema, com deia
abans, és més aviat psicològic. Mai havia vist una plantilla tant
acomodada com la d'aquest any. Un equip que, no fa ni un any, excercía
una pressió brutal al camp del rival no és capaç de fer-ho ara ni en
les immediacions de la seva pròpia àrea defensiva; un equip que jugava
amb una velocitat de vèrtig ara ho fa caminant (independentment de si
el resultat és bo o dolent); un equip que l'any passat va guanyar a
Sevilla, València, Madrid, Milan o Londres aquest any ha perdut a
pràcticament tot arreu.

Quan els arguments d'una derrota
són futbolístics no hi ha absolutament res a dir. Quan ja hem de
recòrrer als termes d'actitud o motivació no ens podem deixar enganyar:
Se'ns està faltant el respecte a tots els aficionats. Amb el sou
d'aquests futbolistes el mínim que es pot exigir quan surten al terreny
de joc és un bon comportament. Ni victòries, empats o derrotes. Només
treball. Quan aquest és inexistent, les mesures a adoptar no poden
esperar.

Marc Torrent
Periodista esportiu

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris