dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Jam Sessions participatives

No fa pas gaire, aprofitant el pont de l'1 de Maig, vaig fer una escapada a
Cork, el sud D'Irlanda. Junt amb el caràcter de la gent; tranquil·la i amable,
com les seves ciutats, em va sorprendre de manera molt satisfactòria la seva
cultura musical, bastant en consonància amb els meus gustos: melodies
tradicionals, celtes, i pop-rock anglosaxó. Tot, val a dir, molt ben servit de
pintes.

Un panorama ben diferent al que, per dissort, hem anat veient a Barcelona
(perdoneu que fagi el salt amb al "capital"). Allà la música en
directe forma part de la cultura de la gent. Els "pubs" n'estan
plens, es toca diàriament, i NINGÚ es porta les mans al cap pel soroll o
estralls que aquest tipus d'events podria ocasionar. Quan és l'hora (al voltant
de les dotze) s'acaba l'espectacle i cadascú decideix com seguir la nit
respectant els demés.

La pregunta que se'm planteja, doncs, és la següent: perquè aquí no? la
resposta, suposo, ni és una, ni molt menys la tinc jo. Si bé és cert que el
nostre capital cultural se'n ressent. (Així doncs, deu ser l'altre capital,
l'econòmic, el que no en surt perjudicat).

El fet és que, ja aterrat, -literalment i metafòrica- passejant per Portal
Nou, al laberint del casc antic, em van cridar l'atenció els acords de
"Night & Day", un conegut estandard. La tonada en qüestió,
provenia del "bar-restaurant Can Luís", segons llegia el rètol.

Un cop a dins, doncs vaig decidir fer-hi unes "pintes catalanes",
em va assaltar una estampa força pintoresca: El seu sostre de restaurant xinès,
arrecerava una decoració artesana força deutora del Pop-Art. Però encara més:
la música no provenia de cap fil musical; tampoc no hi havia escenari…
L'entrellat es va resoldre quan vaig descobrir, al centre del passadís que
conformava el local, alguns dels clients tocant una sèrie d'instruments que
l'amo deixava a la seva disposició. Un cop vençuda la vergonya, només quedava
passar una bona estona envoltat d’uns desconeguts als quals només em lligava la
cançó de torn.

De ben segur, aquest és sols un exemple entre tants altres, però valgui
per deixar constància que a les nostres contrades no falten ganes ni idees pel
que fa a la música en directe. Les inversions en locals d'aquest tipus -les
culturals en general- no reporten grans beneficis, més aviat maldecaps, doncs
requereixen el difícil paper de les institucions com a mitjanceres amb els
afectats. La contrapartida, però, és que estem vetant un dels nostres signes
identitaris més preuats.

per Alfonso Cortés

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris