Joan Flores

Joan FloresLa llibreria La Llopa de Calella, aquest 2007, compleix trenta anys de vida. En aquest temps, ningú pot dubtar que ha servit com a motor indispensable de la vida cultural de l’Alt Maresme. Parlem amb un dels seus responsables, Joan Flores, de com ha canviat l’ofici, dels llibres que ara s’editen i de l’actual públic lector. A més, li demanem que ens recomani què podem llegir aquest Sant Jordi.



- Aquest any La Llopa fa trenta anys de vida. Ha canviat molt el treball de llibreter en aquest temps?
La diferència fonamental ha estat respecte de les eines de gestió de la llibreria: la informatització que permet controlar els llibres que tenim, l’accessibilitat de bases de dades generals per oferir un servei de llibres a comanda més ràpid i efectiu, i la millora en la informació que representa disposar d’Internet. Pel que fa a la feina estricta, segueix essent la mateixa: estar al dia de les novetats, llegir quant més millor, aconsellar als clients que ho demanen...

- Calella, i l’Alt Maresme, és una zona de molts lectors?
No crec que tinguem res que ens diferenciï de la resta del país. Potser el fet de que Calella disposi d’una llibreria general de la dimensió de La Llopa pot fer que la gent compri llibres més fàcilment, però no que en compri més. Pel que fa als lectors, són figues d’un altre paner; com a pertot, hi ha poca gent que llegeix, però que llegeix molt.

- La Llopa ha anat transformant-se molt. Quins són els reptes de futur?
El repte és, principalment, mantenir l’oferta als ciutadans de la zona amb la màxima professionalitat, i seguir oferint un servei de proximitat. La veritat és que, darrerament, amb les obres de remodelació i reformulació de la llibreria d’ara fa 3 anys ens veiem amb cor d’encarar amb optimisme els propers 30 anys.

- Com veu la literatura catalana, avui?
La literatura catalana no s’escapa del fenomen globalitzador general i ha de competir, per tant, tant amb la literatura en llengua castellana com amb les traduccions d’obres de la resta de llengües del món, especialment l’anglòfon. Tampoc es pot sostreure de la tendència a l’excés de publicacions que fa, com passa amb totes les llegües, baixar el nivell general. Tot i així, segueixen publicant-se llibres interessants amb la mateixa proporció que en les altres llengües.

- I què és el que més en ven ara?
Ja fa uns quants anys que en la literatura de ficció predominen les obres de l’anomenada novel·la històrica-medieval-conspirativa, que s’enduen, i més aquestes dates de consum massiu de llibres, el gat a l’aigua. Pel que fa a la resta de llibres, la literatura infantil i juvenil està també a l’alça –i això és molt prometedor si aconseguim que aquests joves segueixin llegint-, i segueixen venent-se els llibres que podem classificar amb el rètol general  d’autoajuda.

- Un llibreter sap, quan li arriba un llibre a les mans, si serà un èxit de ventes?
El llibreter, davant de la cada vegada més intensa pressió publicitària, no té gaire poder decisori per fer un best-seller; i més encara quan aquesta qualificació no acostuma a coincidir amb la qualitat literària. On sí que tenim a dir-hi és en fer best-seller a nivell local determinats llibres que, malgrat no haver estat recolzats per cap  campanya publicitària ni per cap editorial important, ens han agradat. De fet, aquesta seria de veritat la nostra feina, aprofitar el contacte personal amb els lectors per recomanar-los aquells llibres que molt possiblement els agradaran, i el que distingeix una llibreria portada per llibreters d’una gran superfície comercial.

- Trenta anys donen per a molt. Expliqui’ns alguna anècdota que hagi viscut a la llibreria.
Són infinites. Fa pocs dies va venir una noia a buscar un llibre del que no recordava el nom ni l’autor, però sabia que anava de “un tiu que està boig i que va a cavall per Espanya”. O el que ens va demanar un llibre “que es diu Anònimo, escrit pel Lazarillo de Tormes”.

- Per últim, ens pot recomanar un llibre per aquest Sant Jordi?
Aquesta és una pregunta capciosa perquè hi entren en qüestió els gustos personals dels lectors i perquè és molt difícil triar-ne només un.
Una vegada li van preguntar a Eduardo Mendoza quin llibre salvaria d’un naufragi i va respondre que si només en podia triar un preferia morir ofegat.
De totes maneres, si insisteixes, anem a assegurar: “El cinquè en joc” (“El quinto en discordia” en castellà), de Robertson Davies, guanyador del darrer Premi Llibreter. És una història original, d’alta qualitat literària, d’un autor desconegut pel públic català, que es pot llegir en tots dos idiomes i que, si agrada, té dues "seqüel.les".

per Albert Lladó

← Torna a l’hemeroteca