dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Joan Flores

Joan FloresLa llibreria
La Llopa de
Calella, aquest 2007, compleix trenta anys de vida. En aquest temps, ningú pot
dubtar que ha servit com a motor indispensable de la vida cultural de l’Alt
Maresme. Parlem amb un dels seus responsables, Joan Flores, de com ha canviat
l’ofici, dels llibres que ara s’editen i de l’actual públic lector. A més, li
demanem que ens recomani què podem llegir aquest Sant Jordi.

– Aquest
any La Llopa fa
trenta anys de vida. Ha canviat molt el treball de llibreter en aquest temps?

La diferència fonamental ha estat respecte de les
eines de gestió de la llibreria: la informatització que permet controlar els
llibres que tenim, l’accessibilitat de bases de dades generals per oferir un
servei de llibres a comanda més ràpid i efectiu, i la millora en la informació
que representa disposar d’Internet. Pel que fa a la feina estricta, segueix
essent la mateixa: estar al dia de les novetats, llegir quant més millor,
aconsellar als clients que ho demanen…

– Calella,
i l’Alt Maresme, és una zona de molts lectors?

No crec que tinguem res que ens diferenciï de la
resta del país. Potser el fet de que Calella disposi d’una llibreria general de
la dimensió de La Llopa pot fer que la gent compri llibres més fàcilment, però
no que en compri més. Pel que fa als lectors, són figues d’un altre paner; com
a pertot, hi ha poca gent que llegeix, però que llegeix molt.

– La Llopa ha anat transformant-se
molt. Quins són els reptes de futur?

El repte és, principalment, mantenir l’oferta als
ciutadans de la zona amb la màxima professionalitat, i seguir oferint un servei
de proximitat. La veritat és que, darrerament, amb les obres de remodelació i
reformulació de la llibreria d’ara fa 3 anys ens veiem amb cor d’encarar amb
optimisme els propers 30 anys.

– Com veu
la literatura catalana, avui?

La literatura catalana no s’escapa del fenomen
globalitzador general i ha de competir, per tant, tant amb la literatura en
llengua castellana com amb les traduccions d’obres de la resta de llengües del
món, especialment l’anglòfon. Tampoc es pot sostreure de la tendència a l’excés
de publicacions que fa, com passa amb totes les llegües, baixar el nivell
general. Tot i així, segueixen publicant-se llibres interessants amb la mateixa
proporció que en les altres llengües.

– I què és
el que més en ven ara?

Ja fa uns quants anys que en la literatura de
ficció predominen les obres de l’anomenada novel·la històrica-medieval-conspirativa,
que s’enduen, i més aquestes dates de consum massiu de llibres, el gat a
l’aigua. Pel que fa a la resta de llibres, la literatura infantil i juvenil
està també a l’alça –i això és molt prometedor si aconseguim que aquests joves
segueixin llegint-, i segueixen venent-se els llibres que podem classificar amb
el rètol general  d’autoajuda.

– Un
llibreter sap, quan li arriba un llibre a les mans, si serà un èxit de ventes?

El llibreter, davant de la cada vegada més intensa
pressió publicitària, no té gaire poder decisori per fer un best-seller; i més
encara quan aquesta qualificació no acostuma a coincidir amb la qualitat
literària. On sí que tenim a dir-hi és en fer best-seller a nivell local
determinats llibres que, malgrat no haver estat recolzats per cap  campanya publicitària ni per cap editorial
important, ens han agradat. De fet, aquesta seria de veritat la nostra feina,
aprofitar el contacte personal amb els lectors per recomanar-los aquells
llibres que molt possiblement els agradaran, i el que distingeix una llibreria
portada per llibreters d’una gran superfície comercial.

– Trenta
anys donen per a molt. Expliqui’ns alguna anècdota que hagi viscut a la
llibreria.

Són infinites. Fa pocs dies va venir una noia a
buscar un llibre del que no recordava el nom ni l’autor, però sabia que anava
de “un tiu que està boig i que va a cavall per Espanya”. O el que ens va
demanar un llibre “que es diu Anònimo, escrit pel Lazarillo de Tormes”.

– Per
últim, ens pot recomanar un llibre per aquest Sant Jordi?

Aquesta és una pregunta capciosa perquè hi entren
en qüestió els gustos personals dels lectors i perquè és molt difícil triar-ne
només un.
Una vegada li van preguntar a Eduardo Mendoza quin
llibre salvaria d’un naufragi i va respondre que si només en podia triar un
preferia morir ofegat.
De totes maneres, si insisteixes, anem a
assegurar: “El cinquè en joc” (“El quinto en discordia” en castellà), de
Robertson Davies, guanyador del darrer Premi Llibreter. És una història
original, d’alta qualitat literària, d’un autor desconegut pel públic català,
que es pot llegir en tots dos idiomes i que, si agrada, té dues "seqüel.les".


per Albert Lladó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris