dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Kafka a la Platja

Kafka a la Platja
Haruki Murakami
Ed. Empúries
478 Pàg.

El que fa que una producció humana esdevingui
una obra d'art està sotmès a múltiples opinions. Una d'elles, per mi la més atractiva,
és aquella que apel·la a l'espectador, a l'altre, per acabar de donar sentit a
la mateixa, es a dir, que l'obra d'art pren sentit quan algú intenta
explicar-la. D'aquesta manera m'he apropat a la darrera novel·la de Murakami,
que per molts representa per la literatura contemporània el que David Lynch al
cinema, per veure que i com es pot explicar l'obra.

Així, ens trobem davant d'una obra iniciàtica
on el seu protagonista, Kafka Tamura, un noi de 15 anys, empren un viatge amb intenció
d'allunyar-se del seus problemes, i en el que anirà madurant a mesura que vagi
acceptant el seu destí, vaticinat pel seu pare a mode de maledicció edípica
abans de marxar de casa. En aquest sentit, la novel·la és plena de referències
a la mitologia grega, la filosofia i la cultura occidental que Murakami ha
incorporat a la perfecció, fins al punt que el fet que l'historia succeeixi al
Japó és arbitrari.

Ara bé, tornant al punt de partida, tot i que
l'obra es presenta amb unes determinades idees filosòfiques i amb una forta dosis
de fantasia onírica (un dels fets pels quals el comparan amb David Lynch), tot
i així, a mesura que es desenvolupa la trama, he tingut la sensació que estava
davant d'una barreja entre "El vigilant en el camp de sègol" de J.D. Salinger
i "El món de Sofia" de J. Gaarder, fet que deixa un regust de manual.
És, d'aquesta manera, que, al presentar-ho tot acabat, no deixa lloc a la
imaginació del lector, mostrant, en contes de suggerir. El fet que hi hagin
moltes al·lusions a la filosofia platònica, hegeliana… però explicades com si
fóssim a l'escola, fa que per lectors de més de 20 anys o amb un cert bagatge
literari, l'obra resti previsible, mastegada i digerida. És en aquest sentit
que crec que així com no se'l pot compara amb David Lynch, tampoc és una obra
d'art, si més no, un passatemps.

per Diego Giménez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris