Kafka a la Platja

Kafka a la Platja
Haruki Murakami
Ed. Empúries
478 Pàg.

El que fa que una producció humana esdevingui una obra d'art està sotmès a múltiples opinions. Una d'elles, per mi la més atractiva, és aquella que apel·la a l'espectador, a l'altre, per acabar de donar sentit a la mateixa, es a dir, que l'obra d'art pren sentit quan algú intenta explicar-la. D'aquesta manera m'he apropat a la darrera novel·la de Murakami, que per molts representa per la literatura contemporània el que David Lynch al cinema, per veure que i com es pot explicar l'obra.

Així, ens trobem davant d'una obra iniciàtica on el seu protagonista, Kafka Tamura, un noi de 15 anys, empren un viatge amb intenció d'allunyar-se del seus problemes, i en el que anirà madurant a mesura que vagi acceptant el seu destí, vaticinat pel seu pare a mode de maledicció edípica abans de marxar de casa. En aquest sentit, la novel·la és plena de referències a la mitologia grega, la filosofia i la cultura occidental que Murakami ha incorporat a la perfecció, fins al punt que el fet que l'historia succeeixi al Japó és arbitrari.

Ara bé, tornant al punt de partida, tot i que l'obra es presenta amb unes determinades idees filosòfiques i amb una forta dosis de fantasia onírica (un dels fets pels quals el comparan amb David Lynch), tot i així, a mesura que es desenvolupa la trama, he tingut la sensació que estava davant d'una barreja entre "El vigilant en el camp de sègol" de J.D. Salinger i "El món de Sofia" de J. Gaarder, fet que deixa un regust de manual. És, d'aquesta manera, que, al presentar-ho tot acabat, no deixa lloc a la imaginació del lector, mostrant, en contes de suggerir. El fet que hi hagin moltes al·lusions a la filosofia platònica, hegeliana... però explicades com si fóssim a l'escola, fa que per lectors de més de 20 anys o amb un cert bagatge literari, l'obra resti previsible, mastegada i digerida. És en aquest sentit que crec que així com no se'l pot compara amb David Lynch, tampoc és una obra d'art, si més no, un passatemps.

per Diego Giménez



← Torna a l’hemeroteca