dimarts, 27 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’obra i la por

perejaume.gifL’obra i la por
Perejaume
Galàxia Gutenberg
180 pag.

Galàxia Gutenberg ha tingut l’encert de
començar la col·lecció d’assaig en català amb “L’obra i la por” de Perejaume, a
través de la qual l’artista català, què narra el quitrà de les places, ens
demana fermesa davant un paisatge canviant entès com a pell, en una metàfora
epidèrmica del temps líquid que ens ha tocat viure, car “el paisatge és pell:
una transformació del món en pell”.

La proposta de l’artista santpolenc està
estructurada en dues parts escrites entre el 2003 i el 2005. La primera part
està dividida en cinc capítols que ens parlen del paisatge, del públic, de la
veu (entesa també com aportació al món), i de la obra i de l’autor de la
mateixa, contemplant a la humanitat com a autora de la inestable i canviant
obra humana. El llibre està acompanyat de fotografies de l’obra de Perejaume
que arrodoneixen el discurs de l’artista. La segona part està dividit en tres
capítols que ens parlen de la por, de la incertesa davant allò canviant, de la
possibilitat a la llum de les ratlles, “unes ratlles que apareixen perquè els
mecanismes del relat les demanen… Unes ratlles en què els arbres parlen arbre
i el quitrà, quitrà, en el rumb d’una escriptura general, completa. En el rumb
d’una realitat autògrafa, del moment que és la mateixa distribució de la
matèria la que indica a l’espai com ha d’expandir-se”.

Perejaume fa un anàlisi amb veu pròpia
d’aquest temps líquid, on l’home és capaç de tot, posant l’accent en la
transformació del paisatge, demanant a l’home que toqui de peus a terra tot
just quan la terra és més mercaderia que mai, es a dir, quantificable,
modificable, intercanviable… Per això ens exhorta “i, doncs, com si hagués
capgirat el basament sencer sobre l’eina, i ara fos en l’home que les nostres
onejants realitats han de trobar suport i consistència. Com si aquest ferm
inestable demanés a l’home, reclamés a l’home, aquell suport i aquella
consistència que l’home li ha pres”. És així com Perejaume fa seves les
paraules de Foix i ens narra les cicatrius de la pell, el quitrà del món.

per Diego Giménez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris