Va complir anys un altre cop. L’home, empipat, es va ficar la mà a la capsa de busques acumulades, i en va treure tots els records. Els agafava amb els dits ben fort, perquè no s’escampessin per la llar. Sense miraments, els va anar cremant un per un. Va recollir les cendres i les va posar dins d’un sac. Amb una corda, va fer un nus al voltant del coll del sac. Se’l va posar a l’esquena per llençar-lo al mar, però aquells records cremats es van escapar per un forat.
per Roser Caño