dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La cultura ens farà lliures

Raimon Miranda 

El proper dia 23 d’abril, torna a ser Sant Jordi, patró de
Catalunya i la festa del llibre i la rosa. Símbols de la cultura, l’educació, i
els valors cívics transversals. Expressions i exponents clars del nostre amor incondicional
a la vida i a la pàtria. El drac encarna el mal, l’ignorància, que hi que
matar. Si l’assassinen poden tenir l’opció esperada, l’accés anhelat a la
sabiduria. Que és el coneixement, exercit amb sensibilitat. El que diuen ara
els psicòlegs moderns, l’intel·ligència emocional.

Però quin és la funció, el sentit de la cultura ?. Perquè
redimonis serveix ?. Cultura ve del llatí colo-ere, que significa conrear. O
sigui, l’adquisió del conjunt de coneixements literaris, històrics, científics,
ect… Almenys és el que això afirmen els antropòlegs. Però resulta alguna cosa
més, que una simple acumulació freda de dades i fets. La nostra raó de ser, és
la cultura catalana. Certes tradicions, costums, formes de vida… molt
arrelades, són el nostre ser, configuren la nostra l’ànima comuna. Per tant, la
cultura catalana és la nostra manera particular, d’expressar-nos i d’estar en
el món. Malgrat les formes dominants avui dia de l’àmbit anglosaxó, que s’ho
cruspeix tot. Em de reivindicar, la nostra pròpia capacitat de veure les coses,
d’una forma original, creativa i moderna. Ja que tots els pobles posseeixen la
seva pròpia identitat nacional. Això, precisament, ens donarà poder i seguretat
amb nosaltres mateixos. Proporcionant-nos la llibertat, tant individual, com
col·lectivament, per ser i esdevenir lliures.

Perquè qui té por de la cultura catalana ?. Aquella que
específicament, ens pot ajudar al nostre alliberament personal i nacional. Però
hi han forces econòmiques, polítiques, mediàtiques, estructurals… que ho
impedeixen. No interessa al statu quo, al ordre establert.

L’art, per exemple. Pot convertir-se en una excel·lent eina
de lluita, per créixer, madurar, evolucionar… i contribuir a endolcir, a
enriquir la nostra vida. Ja que ens pot permetre, penetrar en els secrets més
íntims e inconfessables de la nostra ànima, del nostre esperit. Introduint una
mica de llum al nostre interior i així donant una sentit, un destí, a la nostra
existència humana. Les obres artístiques, ens alimenten espiritualment fins
regalar-nos una proporció, uns retalls importants de plaer estètic i vital, o
sigui, una petita, o gran, felicitat. Depenc com és miri.

Els nostres drets individuals són decisius, però els
nacionals també. Per aprofundir en la democràcia, es fa necessari l’exercici
efectiu del dret inalienable e irrenunciable de l’autodeterminació, per decidir
el que volem ser. Estimar la llibertat, és un valor polític a exigir pel nostre
poble, si volem autorespectar-nos a nosaltres mateixos. Hi ha qui es pensa que
una constitució, es un document sagrat e immutable. Però no és la bíblia. O que
també un tribunal constitucional, posseeix la veritat absoluta, doncs tampoc.
Però les coses, com les persones, canviem, sortosament. Com que la vida és un
procés, significa canvi. I allò que era aparentment il·legal, un altre dia ja no
ho és. El que si que resulta i és immoral, és negar, regatejar, la llibertat
d’un poble, d’una nació. Els estats és valen de la por i de l’ignorància, per
tenir subjectes i calladets als seus súbdits. Mentres siguem pidolant i no
reclamem, com deu mana, els nostres legítims drets, no avançarem. La història
ens demostra que sols els pobles que lluiten per la seva dignitat, és mereixen
ser lliures. Sols la vergonya i la culpa col·lectiva, interioritzada
insconscientment, explica el perquè ens neguem a nosaltres mateixos, un dret
tant elemental i bàsic, com l’autodeterminació, inclòs el dret a l’independència.
Estem massa acomplexats. No creiem, no confiem em nosaltres mateixos. Per això,
mentres no canviem el xip, ens continuaran toreja’n, els de sempre. Com deia el
magnífic dramaturg grec, Sófocles: “
De tots els mals, els més dolorosos són els que infringim a nosaltres mateixos
“. Per això el món, la vida, pertany als valents, de cor i d’actituds.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris