dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La hoja plegada

maxwell
La hoja Plegada

William Maxwell
Libros del Asteroide
349 Pag.

Després de l’èxit de “vinieron como
golondrinas”, haurem d’esperar fins al setembre per gaudir del darrer encert de
llibres de l’Asteroide que, amb “La hoja plegada” de William Maxwell tornen a
oferir-nos un clàssic a l’alçada de l’anterior. Aquest cop, és el pas de la
adolescència a la maduresa el que s’amaga darrera de les pàgines d’una novel·la
iniciàtica  que, narrada en tercera
persona, ens presenta la vida d’un parell d’adolescents.

Tot comença al institut, quan Lymie Peters,
escanyolit i intel·ligent coneix al atlètic Spud Latham, que , desprès de
salvar-lo de morir ofegat, acabarà convertint-se en el heroi al voltant del
qual girarà la seva vida, fent-li d’amic, de pare i de mare. Els problemes
sorgeixen quan s’han de separar. Spud coneix una noia i ja no pot ser el que
era pel seu amic, portant la relació a un triangle amorós en el que es confonen
amistat, amor i dependència. 

La quantitat de referències al psicoanàlisi
jungià es portada a la perfecció per Maxwell, tractant tots els moments claus
de l’adolescència amb imatges colpidores que van de la ma d’un narrador que es
permet el luxe de teoritzar sobre el paper dels rituals iniciàtics a la
maduresa, i que doten de caràcter els personatges, la força dels quals, no
obstant es veu minvada per algunes incongruències a l’hora de relacionar-los
amb les seves accions. Es a dir, pot semblar poc creïble la conversió que acaba
fent Lymie davant l’obsessió per Spud. Tanmateix, el fet que Lymie, sembli ser
el alter ego que Maxwell fa servir per narrar fets de la seva vida, li donen
massa protagonisme, deixant els altres personatges poc treballats.

La reminiscència dels anys 20, junt amb una
excel·lent forma d’enllaçar histories, és el millor de la novel·la que ens fa
pensar en “En aquest costat del paradís” de Fitzgerald, però amb una ambigüitat
que demanen una segona, i fins i tot tercera, lectura. Amb tot això, una de les
millors propostes per encetar el setembre que, segurament, donarà pas, més endavant
amb “So Long, See You Tomorrow” que tancaria el cicle de novel·les que evoquen
la infantesa de l’autor.

per Diego Giménez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris