dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La informàtica no té futur (2a Part). Ofertes

Llegeixo una oferta al diari, Internet i
trucades, posem per exemple, per 9,95€ al mes. Tinc sort i abans de girar
pàgina m’adono que en lletra molt petita i en un raconet de la publicitat hi ha
una nota que diu que s’han d’afegir els impostos indirectes –en endavant li
direm *-. Quant era…? el setze, el set. Lògicament és el setze perquè Internet
encara avui dia no és un producte de primera necessitat. En podríem parlar.
Després de meditar uns dies amb mi mateix, decideixo agafar el telèfon i trucar
a la companyia. És molt fàcil, només necessito un número de compte bancari i un
número de telèfon. Què? Telèfon? No serveix el mòbil? Sí però seria més car i
complicat em comenta la senyoreta que te un nom sospitosament semblant a la
senyoret que em va atendre abans d’ahir per informar-me.

Em poso en contacte amb l’únic proveïdor nacional
de telefonia fixa –això és el que aquí anomenem lliure mercat- i aconsegueixo
que em donin d’alta el telèfon de casa per 70€* de res. A més hauré de pagar
una quota fixa mensual de 13,70€*. Un cop formalitzada la qüestió de l’alta
m’ofereixen la possibilitat de comprar un aparell de telèfon sense fils, amb
reconeixement de trucada, contestador, agenda i moltes coses més per 25 €* de
res. És una ganga, m’han convençut, el vull i el vull com es volen aquestes
coses, el més aviat possible i li dic a la senyoreta que el posi a la llista. Uns dies
després, un dissabte a dos quarts de dues del migdia, em truca un senyor al
telèfon mòbil que he deixat de contacte per dir-me que em ve a activar la línia. Em fa un home
feliç, aquest cap de setmana tindré telèfon. Que bé. Després de resoldre una
sèrie de problemes em diu que ja tinc el telèfon activat però que l’aparell que
he demanat m’arribarà per missatger –aquest fenomen es coneix com a
subcontractació-. Em lliura un albarà de color rosa amb un número apuntat a mà
que diu que és el meu al costat d’una taca d’oli d’origen desconegut. Jo,
sincerament esperava quelcom més, com quan signes una hipoteca, una cosa més
oficial, però tot és més alegre, més llatí m’atreviria a dir. Al dia següent
llegeixo al diari que telefònica fa una oferta amb alta gratis per a tots els
nous clients…i a més sense *.

Un cop disposo d’una línia de telèfon fix
truco al telèfon inicial que m’oferia Internet i trucades per 9,95€* i em diuen
que en aquesta zona no tenen cobertura i que no és possible. Comença un joc d’ofertes
i regateig, propi d’un basar de Marrakech, en el qual aconsegueixo que per
24,95€*, un eufemisme per dir 30€, m’instal·lin una ADSL amb quatre vegades
menys velocitat que aquells privilegiats que viuen a una zona amb cobertura. En
aquest moment estimulo a aquesta companyia a que no inverteixi mai en
infraestructures en la meva zona perquè pagaré gairebé el triple que els
privilegiats.

Dies després m’arriba un paquet acompanyat d’una
carta en la qual un senyor amb un càrrec 
molt important -tipus director comercial, director d’atenció al client,
segur que deu tenir targetes on posa el seu nom i aquest càrrec i, fins i tot
un despatx, secretària i un BMW a la porta- m’explica com d’afortunat he estat
per haver triat aquesta companyia.

Desfaig el paquet amb l’ansietat pròpia d’un
nen que obre els regals de reis i comença el rosari de la instal·lació i la
configuració del mòdem que ells anomenen router per intentar complicar-me la vida. Després de
diverses trucades al servei tècnic 902, cost de la trucada des del mòbil 40
cèntims minut* més 12 cèntims d’establiment de trucada*,  decideixo trucar a un tècnic de veritat que
vingui i m’ho deixi tot ben arregladet.

Després d’un més d’una odissea que ni el propi
Homer hagués sabut relatar, apareix un nen de 16 anys a casa que per 40€,
aquesta vegada sense *, m’ho deixa tot solucionat. Pel lector o per
l’encarregat de la secció de passatemps que desconec si existeix deixo
l’exercici de sumar totes les quantitats que apareixen en aquest article. Un
altre dia em cuidaré prou de considerar com a oferta l’anunci d’un diari. Per
cert, el telèfon que vaig comprar i que feia fins i tot allioli encara no ha
arribat.


per Quim Torres

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris