La millor literatura catalana a Calella

[caption id="" align="alignnone" width="280"]presentacio_a_tres_bandes_01.jpg Presentació a tres bandes[/caption] El passat divendres 14, la llibreria La Llopa de Calella va acollir una “Presentació a Tres Bandes” dels llibres “Autoestop” de Toni Sala , “Enviar i rebre” de Màrius Serra i “La vida després de Déu” de l’escriptor Matthew Tree. [caption id="" align="alignright" width="250"]presentacio_a_tres_bandes_03.jpg ,[/caption] El passat divendres 14, La Llibreria La Llopa de Calella va acollir una “Presentació a Tres Bandes” dels llibres “Autoestop” de Toni Sala, “Enviar i rebre” de Màrius Serra i “La vida després de Déu” de l’escriptor Matthew Tree. Els assistents a la trobada literària varen escoltar la lectura alterna de fragments escollits i llegits pels mateixos autors. A la fi de l’acte, el públic va formular qüestions relacionades amb el contingut dels llibres respectius, així com les motivacions personals de cada autor en la seva elaboració. “Autoestop” (Edicions 62) de Toni Sala El 2001, Toni Sala va donar-nos un retrat relevador, i en certs aspectes demolidor, de la situació educativa als instituts catalans amb la seva Petita crònica d’un professor a secundària. Ara, amb Autoestop, ens ofereix un retrat del país, en una sèrie de recorreguts que el travessen gairebé de cap a cap. El resultat és, també, un llibre viu i captivador, descarnat quan cal, que exposa la realitat tal com sap veure-la una mirada lliure de prejudicis apocalíptics i de temptacions de cofoisme. Autoestop és un retrat minuciós dels paisatges de Catalunya, que té en compte l’aspecte de cada lloc i també la gent que hi viu o que hi passa i la llengua (o les llengües) que s’hi parla. Entre el març del 2006 i el febrer del 2007, durant gairebé un any i en deu tongades, Toni Sala va recórrer, a peu o fent dit, molts quilòmetres de carretera. Va passar per molts pobles i va parlar amb molta gent, va veure un munt de coses, n’hi van passar unes quantes i en va sentir encara més. Després ha escrit aquest llibre, perquè ens hi puguem emmirallar. “La Vida després de Déu” (Ara Llibres) de Matthew Tree En aquest llibre tan personal com ben documentat, Matthew Tree ens explica, entre moltes altres coses, les mateixes experiències religioses, les creences precises de les religions cabdals, els orígens de la religió en si, les inconsistències flagrants de les dues religions més grans del món (el cristianisme i l’islam) i el perquè de la seva negació irrevocable de l’existència de Déu. Si mai no has tingut cap dubte pel que fa a aquesta existència, segur que LA VIDA DESPRÉS DE DÉU farà que no només n’adquireixis uns quants, sinó que farà que tinguis tots els números per convertir-te en un ateu convençut. «Jo he vist Déu, he estat en la seva Presència, li he parlat i m’ha respost. És per això que sé que no existeix. Que no hi és. Que no hi ha estat mai i no hi serà mai. Repeteixo: no existeix. Insisteixo: la Terra no és plana, les vaques no volen, l’Holocaust va existir i Déu no existeix.» “Enviar i rebre” (Columna Edicions) de Màrius Serra

Màrius Serra ha fet de la interacció un territori narratiu. Relata en un article el sorprenent cas del futbolista exclòs per Serrat del quintet "Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón" i un lector li envia un correu electrònic que dóna un nou gir a la història. La divulgació d'una enigmàtica pintada al Maresme provoca missatges en cadena fins que es resol el misteri. De la denúncia mordaç a l'observació de paradoxes xocants, la personal mirada de Màrius Serra sobre la realitat diària ho abasta gairebé tot. Temes com la narcosala, Ciutadans, l'Opus Dei, els jocs de rol o Sven Hassel susciten rèpliques insospitades que, reproduïdes aquí, enriqueixen el text.Per primera vegada, Màrius Serra recull en un llibre els seus millors 141 articles publicats durant més de 141 mesos de columnista a La Vanguardia i l'Avui, seguits d'algunes de les reaccions més significatives enviades pels seus lectors. Aquesta selecció la complementa amb 141 enigmàrius, els enigmes que planteja cada dia en la seva popular secció d'El matí de Catalunya Ràdio, classificats pel seu grau de dificultat segons el percentatge d'encert obtingut entre els oients. Dues mostres, doncs, de la viva interacció que l'escriptor provoca per mitjà de la premsa i la ràdio, la pròpia de l'agitador d'idees més enginyós.

← Torna a l’hemeroteca