dijous, 29 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La millor literatura catalana a Calella

presentacio_a_tres_bandes_01.jpg

Presentació a tres bandes

El passat divendres 14, la llibreria La Llopa de Calella va acollir una “Presentació a Tres Bandes” dels llibres “Autoestop” de Toni Sala , “Enviar i rebre” de Màrius Serra i “La vida després de Déu” de l’escriptor Matthew Tree.

presentacio_a_tres_bandes_03.jpg

,

El passat divendres 14, La Llibreria La Llopa de Calella va acollir una “Presentació a Tres Bandes” dels llibres “Autoestop” de Toni Sala, “Enviar i rebre” de Màrius Serra i “La vida després de Déu” de l’escriptor Matthew Tree.

Els assistents a la trobada literària varen escoltar la lectura alterna de fragments escollits i llegits pels mateixos autors. A la fi de l’acte, el públic va formular qüestions relacionades amb el contingut dels llibres respectius, així com les motivacions personals de cada autor en la seva elaboració.

“Autoestop” (Edicions 62) de Toni Sala

El 2001, Toni Sala va donar-nos un retrat relevador, i en certs aspectes demolidor,
de la situació educativa als instituts catalans amb la seva Petita crònica d’un
professor a secundària. Ara, amb Autoestop, ens ofereix un retrat del país, en
una sèrie de recorreguts que el travessen gairebé de cap a cap. El resultat és,
també, un llibre viu i captivador, descarnat quan cal, que exposa la realitat
tal com sap veure-la una mirada lliure de prejudicis apocalíptics i de
temptacions de cofoisme. Autoestop és un retrat minuciós dels paisatges de
Catalunya, que té en compte l’aspecte de cada lloc i també la gent que hi viu o
que hi passa i la llengua (o les llengües) que s’hi parla. Entre el març del
2006 i el febrer del 2007, durant gairebé un any i en deu tongades, Toni Sala va
recórrer, a peu o fent dit, molts quilòmetres de carretera. Va passar per molts
pobles i va parlar amb molta gent, va veure un munt de coses, n’hi van passar
unes quantes i en va sentir encara més. Després ha escrit aquest llibre, perquè
ens hi puguem emmirallar.

“La Vida després de Déu” (Ara Llibres) de Matthew Tree

En aquest llibre tan personal com ben documentat, Matthew Tree ens explica, entre
moltes altres coses, les mateixes experiències religioses, les creences precises
de les religions cabdals, els orígens de la religió en si, les inconsistències
flagrants de les dues religions més grans del món (el cristianisme i l’islam) i
el perquè de la seva negació irrevocable de l’existència de Déu. Si mai no has
tingut cap dubte pel que fa a aquesta existència, segur que LA VIDA DESPRÉS DE
DÉU farà que no només n’adquireixis uns quants, sinó que farà que tinguis tots
els números per convertir-te en un ateu convençut. «Jo he vist Déu, he estat en
la seva Presència, li he parlat i m’ha respost. És per això que sé que no
existeix. Que no hi és. Que no hi ha estat mai i no hi serà mai. Repeteixo: no
existeix. Insisteixo: la Terra no és plana, les vaques no volen, l’Holocaust va
existir i Déu no existeix.»

“Enviar i rebre” (Columna Edicions) de Màrius Serra

Màrius Serra ha fet de la interacció un territori narratiu. Relata en un article el
sorprenent cas del futbolista exclòs per Serrat del quintet “Basora, César,
Kubala, Moreno i Manchón” i un lector li envia un correu electrònic que dóna un
nou gir a la història. La divulgació d’una enigmàtica pintada al Maresme provoca
missatges en cadena fins que es resol el misteri. De la denúncia mordaç a
l’observació de paradoxes xocants, la personal mirada de Màrius Serra sobre la
realitat diària ho abasta gairebé tot. Temes com la narcosala, Ciutadans, l’Opus
Dei, els jocs de rol o Sven Hassel susciten rèpliques insospitades que,
reproduïdes aquí, enriqueixen el text.Per primera vegada, Màrius Serra recull en
un llibre els seus millors 141 articles publicats durant més de 141 mesos de
columnista a La Vanguardia i l’Avui, seguits d’algunes de les reaccions més
significatives enviades pels seus lectors. Aquesta selecció la complementa amb
141 enigmàrius, els enigmes que planteja cada dia en la seva popular secció d’El
matí de Catalunya Ràdio, classificats pel seu grau de dificultat segons el
percentatge d’encert obtingut entre els oients. Dues mostres, doncs, de la viva
interacció que l’escriptor provoca per mitjà de la premsa i la ràdio, la pròpia
de l’agitador d’idees més enginyós.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris