Bernat Villaronga i Gríful | Pineda de Mar
L'anunci del govern espanyol de potenciar al màxim l'AVE Barcelona-Madrid no és cap novetat. Tot segueix un pla establert des de la capital. M'explico: resulta evident que en temes fonamentals pel futur de Catalunya, qui realment decideix és Madrid. A tall d'exemple és bo tenir present que la primera inversió estatal en tren d'alta velocitat va ser Madrid-Sevilla, en època del Sr. Felipe Gonzalez. En comptes de connectar una via cap a Europa ens va apropar molt més al continent africà. D'això farà uns 16 anys. Començava de nou la radial quilòmetre zero de Madrid. En aquest llarg període la Generalitat funcionava com a administració o com a empresa privada de la mà del govern de torn a la meseta. Mentre Madrid invertia en autovies gratuïtes arreu d'Espanya, a Catalunya el capital privat es fregava les mans; túnel del Cadi, autopista del Maresme i del Garraf, túnels de Vallvidrera entre d'altres construccions.
Podem afirmar que tot el que tenim els catalans i catalanes no és gràcies a la bona voluntat o generositat de cap govern, sinó al càlcul de la inversió del capital privat. No entraré a explicar les balances fiscals que paguem els catalans i catalanes perquè oficialment mai s'han fet públiques per raons no tant sols polítiques sinó per evitar la certificació pública de l'espoli fiscal en que ens té Madrid, independentment d'on siguin i del que votin les persones físiques que viuen i treballen a Catalunya. Per tant, el que és evident avui no és altra cosa que la dependència política i econòmica de la nació catalana envers el govern de torn a Madrid. És igual qui governi, PSOE o PP. Ells els uneix la defensa d'Espanya i a nosaltres a voltes ens desuneix la defensa de Catalunya.
Però el que vull intentar explicar és que res del que Madrid fa és pur atzar. Tot està previst i controlat. Algú pot haver pensat que l'AVE passaria per les rodalies de Barcelona? No siguem ingenus. L'excusa del perill de la Sagrada Familia és una demostració tàctica d'alguns partits polítics per fer possible un canvi de govern a Barcelona. Al final no caurà l'obra de Gaudí i no caurà cap polític, ni cap arquitecte. Temps al temps.
Doncs ¿quina és la finalitat del govern central amb aquesta insistència en una AVE a Barcelona? Raons únicament i exclusivament de dependència política i econòmicament a Madrid. La dependència política és evident en quan qui marca el tempos de construcció i d'execució de les obres, és sempre Madrid. Però l'escàndol és econòmic empresarial. Madrid ha teixit una capitalitat tant potent en tots els sentits, en els últims 20 anys que ha centralitzada grans empreses no tant sols de Catalunya sinó d'arreu d'Espanya cap a Madrid. Ha teixit autovies ràpides i gratuïtes entorn de la capital, i quilòmetres de metro fins a arribar als peus de l'aeroport de Barajas.
Metro que la comunitat Europea , el govern de l'Estat i el capital privat han abocat desaforadament. I qui no ho faria quant damunt de la taula dels empresaris et presenten els guanys en un futur pròxim pel fet de acumular empreses d'arreu d'Europa en detriment de Catalunya. Tenir o no tenir àmbit de decisió tant política com econòmica en una Europa on tot canvia de manera vertiginosa i ràpida és del tot imprescindible per a la subsistència o dependència de qualsevol nació com la catalana.
Tot està calculat, en menys de tres hores ens podrem desplaçar de Barcelona a Madrid, evidentment per fer negocis, per anar a comprar, per treballar, per caminar pel Retiro, per visitar el Prado, i potser fer anar alguna final de copa. Madrid més catalana que mai i Barcelona més espanyola que " nunca"? L'AVE que podria ser una eina de independència cap Europa haurà d'esperar millors temps. Potser la via ample i ràpida serà un principi de realitat el 2014? Ara per ara, és el cordó umbilical que ens recorda que Madrid mana en les nostres voluntats. "Atado y bién atado". Però tinc clar que la llavor cap un estat lliure ja està sembrada, sinó ¿per què es molesten tant els polítics espanyols, i els Unionistes De Catalunya, a lligar-nos en comptes de deslligar-nos de la meseta? Per cert, afirmar que el tema identitari és el responsable de la manca d'infraestructures a Catalunya és una gran veritat, en la mesura que l'única identitat que s'ha defensat en transport, és curiosament, l'espanyola. Cada cosa al seu lloc. Ara bé, quina paradoxa més gran que el President de Catalunya, estigui aprenent fonètica catalana, que és d'admirar, i oblidi la nostra història, on Castella frisava i frisa per esborrar la identitat de Catalunya.