dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’AVE Barcelona-Madrid o de Catalunya a Europa (o les dues coses?)

Bernat Villaronga i Gríful | Pineda de Mar


L'anunci
del govern espanyol de potenciar al màxim l'AVE Barcelona-Madrid no és
cap novetat. Tot segueix un pla establert des de la capital. M'explico:
resulta evident que en temes fonamentals pel futur de Catalunya, qui
realment  decideix és Madrid. A tall d'exemple és bo tenir present que
la primera inversió estatal en tren d'alta velocitat va ser
Madrid-Sevilla, en època del Sr. Felipe Gonzalez. En comptes de
connectar una via cap a Europa ens va apropar molt més al continent
africà. D'això farà uns 16 anys. Començava de nou la radial quilòmetre
zero de Madrid. En aquest llarg període la  Generalitat funcionava com
a administració o com a empresa privada de la mà del govern de torn a
la meseta. Mentre Madrid invertia en autovies gratuïtes arreu
d'Espanya, a Catalunya el capital privat es fregava les mans; túnel del
Cadi, autopista del Maresme i del Garraf, túnels de Vallvidrera entre
d'altres construccions.

Podem
afirmar que tot el que tenim els catalans i catalanes no és gràcies a
la bona voluntat o generositat de cap govern, sinó al càlcul de la
inversió del capital privat. No entraré  a explicar les balances
fiscals que paguem els catalans i catalanes perquè oficialment mai
s'han fet públiques per raons no tant sols polítiques sinó per evitar
la certificació pública de l'espoli fiscal en que ens té Madrid,
independentment d'on siguin i del que votin  les persones físiques que
viuen i treballen a Catalunya. Per tant, el que és evident avui no és
altra cosa que la dependència política i econòmica de la nació catalana
envers el govern de torn a Madrid. És igual qui governi, PSOE o PP.
Ells els uneix la defensa d'Espanya i a nosaltres a voltes ens desuneix
la defensa de Catalunya.

Però
el que vull intentar explicar és que res del que Madrid fa és pur
atzar. Tot està previst i controlat. Algú pot haver pensat que l'AVE
passaria per les rodalies de Barcelona? No siguem ingenus. L'excusa del
perill de la Sagrada Familia és una demostració tàctica d'alguns
partits polítics per fer possible un canvi de govern a Barcelona. Al
final no caurà l'obra de Gaudí i no caurà cap polític, ni cap
arquitecte. Temps al temps.

Doncs
¿quina és la finalitat del govern central amb aquesta insistència en
una AVE a Barcelona? Raons únicament i exclusivament de dependència
política i econòmicament a Madrid. La dependència política és evident
en quan qui marca el tempos de construcció
i d'execució de les obres, és sempre Madrid. Però l'escàndol és
econòmic empresarial. Madrid ha teixit una capitalitat tant potent en
tots els sentits, en els últims 20 anys que ha centralitzada grans
empreses no tant sols de Catalunya sinó d'arreu d'Espanya cap a Madrid.
Ha teixit autovies ràpides i gratuïtes  entorn de la capital, i
quilòmetres de metro  fins a arribar als peus de l'aeroport de Barajas.

Metro
que la comunitat Europea , el govern de l'Estat i el capital privat han
abocat desaforadament. I qui no ho faria quant damunt de la taula dels
empresaris et presenten els guanys en un futur pròxim pel fet de
acumular empreses d'arreu d'Europa en detriment de Catalunya. Tenir o
no tenir àmbit de decisió tant política com econòmica en una Europa on
tot canvia de manera vertiginosa i ràpida és del tot imprescindible per
a la subsistència o dependència de qualsevol nació com la catalana.

Tot
està calculat, en menys de tres hores ens podrem desplaçar de Barcelona
a Madrid, evidentment per fer negocis, per anar a comprar, per
treballar, per caminar pel Retiro, per visitar el Prado, i potser fer
anar alguna final de copa. Madrid més catalana que mai i Barcelona més
espanyola que " nunca"? L'AVE que podria ser una eina de independència
cap Europa haurà d'esperar millors temps. Potser la via ample i ràpida
serà un principi de realitat el 2014? Ara per ara, és el cordó
umbilical que ens recorda que Madrid mana en les nostres voluntats.
"Atado y bién atado". Però tinc clar que la llavor cap un estat lliure
ja està sembrada, sinó ¿per què es molesten tant els polítics
espanyols, i els Unionistes De Catalunya, a lligar-nos en comptes de
deslligar-nos  de la  meseta? Per cert, afirmar que el tema identitari
és el responsable de la manca d'infraestructures a Catalunya és una
gran veritat, en la mesura  que l'única identitat que s'ha defensat en
transport, és curiosament, l'espanyola. Cada cosa al seu lloc. Ara bé,
quina paradoxa més gran que el  President de Catalunya, estigui
aprenent fonètica catalana, que és d'admirar, i oblidi la nostra
història, on Castella frisava i frisa per esborrar la identitat de
Catalunya.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris