dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Línies editorials i conceptuals d’ara i d’abans

L’article editorial de La Vanguardia del diumenge
dia 25 de novembre, titulat “La dignitat catalana” feia un elogi a la paciència exemplar que està mostrant la societat
catalana davant els continus problemes patits en les seves infraestructures, i s’allunyava
ostensiblement de les crítiques indiscriminades al nacionalisme y a les
plataformes ciutadanes que li donen suport, tal com el diari dels Godó feia fa
només poques setmanes. Avui doncs, l’opinió del diari monàrquic fa servir un
to molt més comprensiu envers el catalanisme polític i
social, molt apartat conceptualment al d’un altre editorial publicat el passat
dia 24 de setembre, on lluny de destacar la paciència immensa dels catalans en
la qüestió de la infraestructures, considerava que Catalunya hauria de canviar
el seu fervor per paraules sensates.

En aquest article esmentat
el diari barceloní es posicionava contra els qui volen aprofitar els greus
problemes que avui viu el Principat per a promocionar l’enèssima plataforma
sobiranista. També hi destacava una reflexió que, segons aquesta línia
editorial, això no resol res sinó que encara complica més les coses. És a dir
que advocava que com sempre els catalans callessin i paguessin, que ja els ho
arreglarien tot des de Madrid… també com sempre.

Aquell escrit afirmava que “les plataformes
sobiranistes són les protagonistes d’un vergonyós serial ideològic contra una
suposada Espanya repressora”, mentre que la nova opinió editorial de La Vanguardia “considera
comprensible que es convoquin iniciatives de protesta davant la situació
actual”, i critica “la reacció lleugera i insultant d’una part de la opinió
pública espanyola excitada per mercaders de l’oportunisme”. A més, també
carrega contra les “ensopegades” del govern espanyol, titllant-les de
“francament incomprensibles”. D’exemple, cita l’acudit -de molt mal gust per la
soferta societat catalana- del president Rodríguez Zapatero al programa
d’Andreu Buenafuente o el paper de la ministra Álvarez, que segons diu
l’article, “s’ha embolicat amb la bandera d’Andalusia amb gestos de populisme
meridional”. En el mateix sentit, denuncia “el greu col·lapse estival dels
serveis bàsics” –en referència a l’apagada elèctrica- i “les presses
governamentals per inaugurar l’AVE”, 
alhora que conclou que aquestes han comportat un “infaust fiasco
ferroviari”.

Home, sincerament i a jutjar per la
trajectòria del rotatiu, aquesta és una notícia que cal celebrar, ja que
s’acosta molt més a la realitat quotidiana del poble que no pas es mira la
problemàtica social des de punts de vista absolutament allunyats dels ciutadans
catalans que pateixen dia a dia aquests desoris.  La diferència d’opinió del diari barceloní és
notable, ja que fa només dos mesos menyspreava i desprestigiava de manera
fefaent el sobiranisme que  va titllar de
“visceral”, “sorollós i embadalit”,  i de
ser com un “vol gallinaci, tan estrident com irreflexiu, fundat en els tòpics
de la visió romàntica”, per acabar fent la consideració que aquest tenia un
“tall maniqueista, amb freqüència mal educat i feridor, que enverina les relacions
de Catalunya amb la resta d’Espanya”.

Com a
català i com a periodista trobo que aquest és un canvi força important, i me
n’alegro sincerament. Perquè del dit aleshores a dir que la societat catalana
té paciència, hi va un bon tros. Òbviament, no és que en l’editorial La Vanguardia  desenfrenadament l’imaginari nacionalista,
però com a mínim amb aquest text el rotatiu ha donat un cop de timó que
l’allunya de les desqualificacions de fa dos mesos. I tenint en compte la
situació de les infraestructures, passa a demostrar un major grau d’enteniment
davant l’onada sobiranista que va in crescendo a mesura que les coses
empitjoren i que generen en la ciutadania catalana sentiments “d’enuig,
indignació, disminució de l’autoestima, orgull ferit i forta desafecció
política, que són els diagnòstics més comuns”, tal com explicita clarament, ara
sí, el rotatiu en aquell redactat. exaltés

Coses que personalment
reitero i comfirmo, alhora que penso que una situació de frustració ciutadana
com la d’avui a Catalunya és molt perillosa, perquè mina la credibilitat del
sistema i de les institucions democràtiques, i obre escletxes als discursos
totalitaris i populistes.

I encara que ja fa anys que
al Principat parlem obertament de sobirania i de qüestions identitàries, ara
resulta que la desafecció a Espanya, paradoxalment pels sectors més
patrioteristes, pot tenir un contingut clarament econòmic i funcional.
Benvingut doncs, aquest gir cap a la realitat ciutadana del diari barceloní per
antonomàsia, que si diu el que diu deu ser veritat, ja que no és gens sospitós
de ser un mitjà amb connotacions sobiranistes, ni amb proposits polítics de
caire secessionista.


per Santi Capellera

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris