dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Marta Teixidó

mteixidoMarta Teixidó treballa com a
comptable, però les seves inquietuds humanístiques les desenvolupa formant part
de de l’equip d’investigació del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. La Història i l’Arxivística
són la seva gran passió. Potser per això, al seu bloc, croniquesmataronines.blogspot.com, va recopilant els millors actes culturals de la capital de la comarca.

-A què es dedica professionalment?
Sóc comptable del departament
d’administració d’una empresa editora.

– I què li agrada més de la seva feina?
Quan els comptes quadren tots
al cèntim. Això vol dir que la feina està ben feta.

– I menys?
Reclamar cobraments. La llei
actual beneficia als morosos, i la gent que no té cap intenció de pagar un
deute ho té molt fàcil. I el pitjor és quan es tracte d’imports petits, que fan
innecessari tramitar el deute per via judicial. No hi ha més remei que
passar-ho a pèrdues, i el personatge s’escapa. És immoral.

– Però la seva afecció, en realitat, és…
La Història i
l’arxivística. Sóc membre de l’equip d’investigació del Museu Arxiu de Santa
Maria de Mataró. Allà, a part de tenir grans converses i debats, classifico i
ordeno tota mena de documents del segle XX: des d’entitats a partits polítics,
societat en general. També preparo exposicions juntament amb la resta de
l’equip. La que ja actualment, fins al proper 30 de setembre, “Dos segles
d’evolució de la democràcia a Espanya: 1812-2007)” mostra originals de les
constitucions del 1812, 1857 i 1876 al igual que propaganda de les eleccions
del 1977.
La meva afecció a la
història, també fa que em dediqui a fer cròniques, a través del meu bloc, sobre
els diferents esdeveniments culturals de la ciutat. La premsa és molt limitada,
tant d’espai com de criteris, i hi ha moltes dades que es perden.

– Com a persona, com es definiria?
Activa, intel·lectual,
constant, humanista i sempre procuro donar un cop de mà a qui m’ho demana.
També, molts cops peco d’impacient i d’impulsiva, però aquest darrer apartat,
va millorant amb l’edat; cada cop ho sóc menys.

– Llibre, pel·lícula i música preferida?
Dir-ne un de cada és molt
difícil:
Llibres: “El Juicio Universal” de Giovanni Papinni, “Orgull i prejudici” de
Jane Austen, “Civilización y barbarie” de Gabriel Jackson, “Lo que el Rey me
pidió” de Pilar y Alfonso Fernández Miranda, etc.
Pel·lícules: La trilogia “Rio
Bravo”, “Rio Lobo”, “El Dorado” de Howard Hawks, “El Tren” de Johnan
Frankenheimer, “Cantant sota la pluja” de Stanley Donnen, “El hombre tranquilo”
de John Ford, etc.
Música: Les sonates per a
piano de Baldasare Galuppi, compositor del barroc, qualsevol cançó de The
Beatles, “I’ve got you under my skin” de Cole Porte cantada per Frank Sinatra,
el “Rèquiem K626” de W.A. Mozart.

-L’esport que li agrada més és…
La boxa, el rugby

– Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
La llei actual d’educació.
Els alumnes surten molt mal preparats, intel·lectualment , socialment i
laboralment.

– I si fos milionària, en què es gastaria els diners?
En crear una fonoteca per
Mataró, on es poguessin guardar i escoltar tota mena de gravacions d’arreu del
món. On es poguessin fer audicions musicals com les que es feien a la
biblioteca popular als anys seixanta. També podria servir de sala
d’exposicions, de tota mena de treballs artístics, en consonància amb una
temporada d’audicions.

– Un fet històric que l’hagi impressionat especialment?
La inauguració dels Jocs
Olímpics Barcelona-92. Ja que es tracta d’un fet esportiu, però va propiciar
una imatge de Catalunya i d’Espanya fora del sol i la pandereta. També em va
impressionar l’11-M i les seves conseqüències.

– Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
No he sigut mai de còmics,
així que el meu heroi és cinematogràfic: sempre ha estat en John Wayne. No tinc
cap heroïna

– En una amistat què és el que valora més?
La fidelitat en les seves
conviccions

– I en una parella?
L’entrega total i
incondicional com a persona i sentiments.

– Per què li agrada viure al Maresme?
Més que al Maresme, no
m’agrada viure a Mataró. Amb l’actual transformació del centre històric, mi
sento desarrelada. S’ha derruït bona part del passat procedent del segle
XIX.  La ciutat s’ha convertit en gris i
austera. Espero que algun dia, i pot ser jo no ho veuré, hi hagi algú que
demani comptes als actuals dirigents municipals de la pèrdua d’identitat de la
nostra ciutat.

– I què hi troba a faltar?
Arbres i una font al centre. Netedat a les voreres. Hi manca
romanticisme en l’actual arquitectura i en l’entorn creat per l’actual
consistori. Fins i tot es pot veure en el Saló de Sessions. Lo vell.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris