Margarida Abella | Mataró
Conjugar modernitat i història no hauria de ser tan complicat. El present és fruit d’un passat i qui vulgui destruir allò que ha estat indubtablement destruirà part del seu ésser actual. A les ciutats el pas del temps està constituït per carrers, fonts, monuments, esglésies, cases, fàbriques. És clar que les ciutats han de transformar-se i adaptar-se a les noves formes de pensar i de viure, però també s’han de mantenir les petges d’allò que les ha fet.
L’Ajuntament de Mataró sembla que vulgui esborrar la seva història, perquè en les darrers anys ha permès o ha fet enderrocar edificis de gran valor patrimonial. Ara ha tocat el torn d’una fàbrica, una antiga farinera del XIX, Can Fàbregas i de Caralt, que estava catalogada amb el màxim nivell de protecció. Però vet aquí que els diners ho poden tot i una oferta econòmica important fa que l’Ajuntament s’oblidi de les raons que l’havien fet protegir.
D’una manera poc clara, es canvia la catalogació del conjunt i ara es queda en el mínim, és a dir només testimoni gràfic. En aquest moments l’edifici té naus llogades i alguns artistes hi realitzen les seves feines. És cert que no està ben conservat, però si es rehabilités l’imponent conjunt fabril podria servir per a equipaments culturals, que tan necessaris són per a la ciutat.
Potser sí que està bé que El Corte Inglés vingui a Mataró, però estic segura que li podrien trobar una altra ubicació que fes menys mal. Cal que quedi constància dels elements principals que conformen el nostre passat, i que aquesta constància no només sigui gràfica, sinó real i que un passegi per la ciutat i en pugui veure si més no algunes petges.