dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Neocons, retroprogres i paleoliberals

Si ja és difícil sentir el mot ‘liberal’ sense
percebre-hi cap matís pejoratiu, gairebé és impossible trobar-hi avui un
significat coherent, si ha d’incloure coses tan irreconciliables com la versió retroprogre
dels americans i la versió neocon dels europeus.

A Europa devem l’estigmatització del terme a
Marx i als intel·lectuals nostàlgics del seu llegat. (De fet, la paraula
‘intel·lectual’ s’aplica més als predicadors d’esquerra que no a la gent que
pensa per compte propi.) A casa nostra, fins a tal punt la mentalitat catalana és
víctima –no sé si definitivament– d’una mena de síndrome ideològica d’Estocolm per
part d’aquesta intel·lectualitat, que només la idea d’una possible esquerra
liberal resulta incomprensible.

Als EUA la corrupció del terme va començar amb
el New Deal de Roosevelt i el consegüent intervencionisme econòmic que va ocasionar.
Però sobretot va associada al rebuig per una certa dreta de la defensa dels
drets civils, de l’avortament, l’ecologisme i els drets dels homosexuals. Almenys
allà tant la dreta com l’esquerra poden presumir de tenir pensadors (més que
intel·lectuals) de debò, i per això allà hi ha debats de debò.

Ara: l’escissió entre un liberalisme econòmic
un altre social i polític és nefasta per a la democràcia. En l’origen del
liberalisme tots dos conceptes són inseparables. Per als paleoliberals com Adam
Smith, economia lliure i societat lliure ensems són l’alternativa contra l’absolutisme.
Em pregunto quants intel·lectuals nostres l’han llegit, i per això recomanaria
vivament la seva lectura, sobretot als qui en saben només la versió de la
capelleta marxista i d’altres capelles.


per Miquel Costa

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris