dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Nocilla Dream


Nocilla Dream

Agustín Fernánez Mallo
Editorial: CANDAYA
217 Pags.

Podríem dir que el que m'ha portat aquesta
setmana a triar aquest llibre han estat tan els records que aromatitzen la
paraula 'nocilla' com el fet que ha estat escollida com millor novel·la del
2006 per la revista literària "Quimera". Així, vaig voler saber si
aquest somni de xocolata i experiment literari s'adeien amb el prestigiós
guardó i amb els no menys prestigiosos records de plaer golafre, és a dir, si
es pot gaudir d'una novel·la que es presenta fent referència a Walter Benjamin,
Deleuze i Guattari.

D'aquesta manera, Juan Bonilla ens adverteix al pròleg, "será obvio para
el lector que se adentre en el texto que sigue, la novela de Fernánez Mallo tiene
a bien ser venturosamente experimental. Red de redes. Rizoma. Arroyo sin
fin", i efectivament, l'advertència no és gratuïta. Car ens trobem davant
d'una novel·la amb una estructura que es manifesta com a collage o zapping
narratiu i que intenta cartografiar amb aquesta post poètica la post-modernitat
feta ciutat a Carson city Nevada, ciutat que emergeix com explica l'autor
citant a Borges, "en los desiertos del Oeste perduran despedazadas ruinas
del mapa, habitadas por animales y por mendigos; en todo el país no hay otra reliquia
de las disciplinas geográficas". I continua, "Jorge Rodolfo ve a lo lejos
la última luz del último casino del Imperio, cierra los ojos y da gracias al Hacedor
por haberle concedido habitar en las ruinas sólo a él reveladas de ese
mapa".

Per tant, tot i que aquest 'Nocilla dream' es vol presentar com les ruïnes de
la societat en que vivim, on aquets outsiders estan travessats per xarxes de
significació que els forma i transforma, és una novel·la difícil de seguir,
potser perquè és difícil de definir, però crec que això que la fa singular la restringeix
a un public especialitzat, i, no obstant que aquesta marginalitat li escau, la
forma en que es presenta pot cansar i a vegades semblar gratuïta, deixant la necessitat
de saber més sobre algunes histories que estan bruscament tallades. Però
aquesta sensació només es té si no se la inscriu dins el projecte que
representa, dins del qual ens mostra noves formes de narrar i aproximar-se a la
realitat i és per això que és una gran novel·la.

per Diego Giménez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris