Nocilla Dream
Agustín Fernánez Mallo
Editorial: CANDAYA
217 Pags.
Podríem dir que el que m'ha portat aquesta setmana a triar aquest llibre han estat tan els records que aromatitzen la paraula 'nocilla' com el fet que ha estat escollida com millor novel·la del 2006 per la revista literària "Quimera". Així, vaig voler saber si aquest somni de xocolata i experiment literari s'adeien amb el prestigiós guardó i amb els no menys prestigiosos records de plaer golafre, és a dir, si es pot gaudir d'una novel·la que es presenta fent referència a Walter Benjamin, Deleuze i Guattari.
D'aquesta manera, Juan Bonilla ens adverteix al pròleg, "será obvio para el lector que se adentre en el texto que sigue, la novela de Fernánez Mallo tiene a bien ser venturosamente experimental. Red de redes. Rizoma. Arroyo sin fin", i efectivament, l'advertència no és gratuïta. Car ens trobem davant d'una novel·la amb una estructura que es manifesta com a collage o zapping narratiu i que intenta cartografiar amb aquesta post poètica la post-modernitat feta ciutat a Carson city Nevada, ciutat que emergeix com explica l'autor citant a Borges, "en los desiertos del Oeste perduran despedazadas ruinas del mapa, habitadas por animales y por mendigos; en todo el país no hay otra reliquia de las disciplinas geográficas". I continua, "Jorge Rodolfo ve a lo lejos la última luz del último casino del Imperio, cierra los ojos y da gracias al Hacedor por haberle concedido habitar en las ruinas sólo a él reveladas de ese mapa".
Per tant, tot i que aquest 'Nocilla dream' es vol presentar com les ruïnes de la societat en que vivim, on aquets outsiders estan travessats per xarxes de significació que els forma i transforma, és una novel·la difícil de seguir, potser perquè és difícil de definir, però crec que això que la fa singular la restringeix a un public especialitzat, i, no obstant que aquesta marginalitat li escau, la forma en que es presenta pot cansar i a vegades semblar gratuïta, deixant la necessitat de saber més sobre algunes histories que estan bruscament tallades. Però aquesta sensació només es té si no se la inscriu dins el projecte que representa, dins del qual ens mostra noves formes de narrar i aproximar-se a la realitat i és per això que és una gran novel·la.
per Diego Giménez