La multitud feia cua en la porta de la discoteca. Després de Freddy Krueger va arribar el torn de Superman.
-Ho sento, no pots entrar- li va dir un Bugs Bunny de metre noranta-set.
-Com? Per què?
-Només es permet una disfressa per personatge, i ja hem deixat entrar a un Superman. Aquest local és elitista i té una reputació, i la seva festa de carnaval no serà menys. Apa, adéu.
-Però...
-Fora d’aquí! Hi ha gent més original que tu que està esperant per a entrar–va esbossar un somriure de disculpa cínic, ple de supèrbia i prepotència.
El noi disfressat de Superman va mirar als ulls al guàrdia de seguretat, de grans orelles grises, amb ira i impotència. Quan estava a punt de començar una furiosa discussió verbal, va reflexionar.
-Bah! – va sacsejar la mà a l’aire en gest despectiu, va donar mitja volta i després de córrer uns pocs metres va començar a volar en direcció a una altra discoteca menys selectiva.
per Francesc Pinto | traducció: Judith Ramentol