Pèrdues irreparables

A l’escola va perdre el temps. Va ser, més tard, un adolescent  tossut que perdia els papers.

Una dona – era tan bella –  li va fer perdre el cap; els fills, anys després, els nervis.

Ahir, sense anar més lluny, va perdre la vida. La dona que el va atropellar va perdre el control del vehicle intentant respondre una trucada perduda.

En fi.

per Aster Navas | traducció: Judith Ramentol



← Torna a l’hemeroteca